Setge al procés sobiranista
Més de 300 persones juren bandera al Castell de Figueres en un acte militar a una setmana de l’1-O
La cerimònia, que ha aplegat uns 350 efectius, commemora el 375è aniversari del regiment ‘Arapiles 62’ amb base a Sant Climent Sescebes
Més de 300 persones s’han congregat al castell de Sant Ferran de Figueres aquest dissabte al matí per jurar la bandera rojigualda. L’acte militar, obert a la població civil, se celebra una setmana abans de la convocatòria del referèndum de l’1-O i ha congregat uns 350 efectius. La jura de bandera és l’acte central de la commemoració del 375è aniversari de la creació del regiment ‘Arapiles 62’, que té la base a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).
L’exèrcit assegura que la celebració busca apropar el cos a la ciutadania i mostrar la seva relació amb Catalunya. A l’acte, hi ha assistit el subdelegat el govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, el president del PPC, Xavier Garcia Albiol, i Concepció Veray (PP). Les alcaldesses de Figueres i Sant Climent i el delegat del Govern a Girona han declinat la invitació i no hi ha assistit.
La jura de bandera civil al Castell de Sant Ferran és la primera que es fa a les comarques gironines. Feia més de quinze anys -d’ençà que es va acabar la mili- que la base de Sant Climent no n’organitzava cap. I en aquella ocasió, els qui van prometre fidelitat a Espanya i van fer el petó a la rojigualda eren militars, tot i que es va permetre l’assistència de civils.
Avui, però, l’acte organitzat per l’exèrcit es dirigia exclusivament a la ciutadania. En total, s’hi havien apuntat 311 persones (per telèfon, mail o fax) tot i que, a darrera hora, se n’hi han afegit alguns més. Segons l’exèrcit, la majoria dels civils -fins al 90%- viuen a les comarques gironines.
Per fer la jura de bandera s’havien de complir tres requisits: ser major de 18 anys, no tenir antecedents penals i que, com a mínim, haguessin passat 25 anys d’ençà que es va fer el darrer jurament. En aquest darrer cas, això és per als veterans que el volguessin renovar.
La jura, que s’ha fet al pati d’armes del Castell de Sant Ferran, ha seguit un protocol molt marcat, com correspon a actes marcials d’aquest tipus. Desfilada militar al pati d’armes (companyia, esquadra, banda de guerra i banda de música), arribada de les dues banderes del regiment ‘Arapiles 62’ (donades l’any 1983), himne espanyol, crits de ‘Viva España’, jurament a l’uníson i, després, petó a les rojigualda.
“En defensa d’Espanya”
Qui s’ha encarregat de pronunciar el jurament és el coronel i comandant militar de Girona, Javier Mur Lalaguna. “Espanyols, jureu o prometeu per la vostra consciència i honor, guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, amb lleialtat al Rei i, si fos precís, entregar la vostra vida en defensa d’Espanya?”, ha dit en castellà, dirigint-se als ciutadans.
I tots ells a una sola veu, també en espanyol, han respost: “Ho jurem”. A partir d’aquí, i dividits en dos grups, els jurants han fet el petó corresponent a les banderes. Joves (pocs), homes, dones i també gent gran que renovava el vot (alguns d’ells, lluint gorres i medalles).
Entre els civils que han jurat bandera hi havia un veí del Port de la Selva (Alt Empordà), Salvador Puigvert. “Avui és un dia molt bonic perquè he decidit tornar a jurar bandera”, ha explicat. No és la primera vegada que ho fa. Quan tenia 21 anys ja va petonejar la rojiguada però, segons ha dit, “en aquella època havies de fer-ho pràcticament per força i no és el mateix que ara, que he decidit fer-ho voluntàriament”. “Sóc català i espanyol”, ha conclòs.
L’Òscar Porcel, un altre dels participants a la jura, també s’ha mostrat molt partidari d’actes com aquest. “Vinc a jurar bandera perquè sóc espanyol i m’hi sento molt identificat”, ha dit. Tampoc és la seva primera vegada. “Ja la vaig jurar, la juro avui i la tornaria a jurar una i mil, vegades més”, ha explicat.
Per en José Lozano, un veí de Figueres, la d’avui sí que ha estat la primera experiència. Segons ha explicat, quan era més jove no va tenir l’oportunitat de fer-ho perquè es va acabar el servei militar obligatori. “Em sento molt espanyol i m’enorgulleix estar avui aquí”, ha insistit.
Corona de llorer
La jura de bandera civil s’ha acabat amb un acte en homenatge als caiguts. Diversos soldats, acompanyats pels estendards del regiment, han dipositat una corona de llorer en un monòlit situat al final del pati d’armes. Després de l’ofrena, s’ha fet una descàrrega de fusells.
A continuació, tots els assistents han acompanyat la sortida de les banderes, seguint les instruccions del coronel. “Posem-nos drets i mostrem el respecte corresponent”, ha dit. L’acte de jura de bandera, l’eix central del 375è aniversari dels ’Arapiles 62’, s’ha acabat amb part de la companyia sortint a pas lleuger i l’altra, desfilant.
D’autoritats, a la jura de bandera organitzada per l’Exèrcit, només hi han assistit les del PPC. Hi havia el president del partit a Catalunya, Xavier Garcia Albiol; el subdelegat de l’Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante; el diputat al Parlament Sergio Santamaria i les regidores del PP a Girona i Figueres, Concepció Veray i Mª Àngels Olmedo.
Qui ha declinat assistir-hi han estat els representants de les administracions catalanes. Tot i estar-hi convidats, ni el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, ni les alcaldesses de Figueres, Marta Felip, i de Sant Climent Sescebes, Olga Carbonell, hi han participat.
Després de l’acte, Garcia Albiol ha assegurat que es tracta d’un esdeveniment “carregat de simbolisme” perquè significa “el compromís de molts catalans que volen reafirmar el seu sentiment de ser catalans i espanyols”. Per això, ha animat els organitzadors a repetir-lo en un futur. “No sé si de manera anual o bianual però crec que és un acte important”, ha insistit.