Ordenar el Camp de Tarragona

La presentació del pla territorial del Camp de Tarragona és un fet esperat i promès des de fa 27 anys. La importància del document s'explica per aquesta sola dada. Mentrestant, durant més d'un quart de segle que s'hauria pogut corregir la situació, el nostre territori ha continuat desenvolupant-se, com sempre, de manera desordenada i poc pensada globalment. Les conseqüències han estat que tenim un territori més brut i hem perdut moltes oportunitats d'actuar conjuntament. Només la protecció del sistema costaner, també impulsada pel conseller Joaquim Nadal fa 5 anys, ha estat un instrument d'ordenació sostenible de la costa de tot el país i, per tant, també del Camp de Tarragona.

Disposem, per tant, de manera definitiva, d'una eina que endreça els espais oberts, els assentaments urbans, el desenvolupament d'activitats econòmiques, i les infraestructures de comunicació. És a dir, una ordenació bàsica perquè tampoc no es volia ni hauria estat possible fixar tots els serveis i equipaments públics però una ordenació, al cap i a la fi, imprescindible que servirà per fixar com es podrà desenvolupar la vida dels ciutadans del Camp de Tarragona en el futur en condicions de qualitat.

I és obvi que si s'ha pres en consideració aquest àmbit territorial, inclosa la seva denominació, és perquè tant l'un com l'altre gaudeixen d'una amplíssima tradició, reconeixement i consens a les nostres comarques i a Catalunya. Queda, doncs, la feina de gestionar aquest territori de manera conjunta. I per això necessitem la llei d'ordenació territorial que ha d'establir les vegueries i que de cap manera ha de significar incrementar ni burocràcia, ni funcionaris, ni polítics. Una llei que, independentment de l'oportunitat del moment que cadascú pot apreciar, allò que és indiscutible és que ha estat reivindicada de sempre pels qui hem cregut en una Catalunya administrada més d'acord amb les nostres necessitats i la nostra voluntat, i que recull el nou Estatut.

Per això, de la mateixa manera que ara s'ha aconseguit un gran consens amb el pla territorial del Camp de Tarragona, haurem de perseguir com sigui un ampli acord amb la llei d'ordenació. Sempre he estat més partidari que val més que això ho fem des del territori que no pas que ens ho facin des de fora, sigui des de Madrid o Barcelona. Que pel cas és el mateix encara que algú es pugui escandalitzar si ho dic d'aquesta manera. I torno a repetir que el nom no és el principal. Per això no compto les vegades que es diu Camp i no Camp de Tarragona en un article que crec que és la denominació que fins ara no s'havia discutit i és la que genera més consensos. Ni tinc cap dubte que pel que fa a la capital la que gaudeix de més tradició indiscutiblement i consens és Tarragona, a tot arreu.

I al mateix temps, tenim la immensa sort que hi ha altres ciutats, i Reus la més destacable, que s'han guanyat a pols un lideratge indiscutible. Perquè ser líder no es guanya perquè ho digui una llei sinó amb esforç, idees i compromisos personals i col·lectius. I d'això Reus dóna exemples constantment. I altres ciutats del Camp també. Però ens hauríem d'aplicar als projectes comuns i la manera d'afrontar-los. Perquè separats no tenim cap possibilitat d'èxit davant els reptes del futur. I em temo que, mentre discutim de noms, ja n'anem perdent alguns. Només junts podem afrontar els propers anys amb alguna garantia positiva de sortir-nos-en i que el territori sigui reconegut com mereix.