Procés sobiranista
1-O
Portes humanes
Contra la repressió, resistència i imaginació. I d’imaginació en poden impartir càtedra des de divendres passat els veïns de Riudaura (Garrotxa). Poca broma. Una part d’ells són els que han frenat un intent especulatiu de fracking al seu municipi i han dut el debat sobre aquesta tècnica de prospecció petroliera i gasística fins al Parlament. Aquests mateixos veïns van decidir que a les portes i finestres de l’escola Lluís Castells del poble els calia un bon manteniment i van escollir el cap de setmana de referèndum per treure-les totes. És clar, si no hi havia tancaments, algú s’havia de quedar a custodiar l’edifici. Per això, van aprofitar el cap de setmana per dur-hi a terme activitats de manera continuada i dormir-hi i, sobretot, per celebrar el Dia internacional de la Música.
Davant l’evidència de la manca de tancaments, ahir els veïns van haver de convertir-se, paradoxalment, en portes humanes. M’explico. No és que fessin de portes, sinó que es van organitzar per demanar un document acreditatiu a totes les persones que volien accedir a l’escola, on hi havia una única mesa, per votar. Riudaura és petit i tothom es coneix, però, com que el cens era universal, molts olotins i alguns veïns de la Vall d’en Bas van anar a votar a l’escola Lluís Castells, per evitar les llargues cues que els atemptats informàtics van provocar a les meses de la ciutat d’Olot. Volien detectar agents de la Guàrdia Civil o de la policia estatal de paisà. En preguntar-los què pensaven fer si n’identificaven algun, un dels que feien de porta va contestar que, lògicament, farien un obstacle humà per no deixar-lo accedir a l’interior, o per intentar posar-li difícil l’accés i la retirada.
Els promotors de la festa de l’escola Lluís Castells de Riudaura van estar de sort, perquè, després de dos dies i mig d’ocupació cultural i festiva del centre, van poder tornar a posar les portes i finestres. Tot net i endreçat. A punt per reprendre avui l’activitat educativa, amb el permís, és clar, de la situació política del país. Feina feta, bona feina.