El dispensari, sa i estalvi

Enmig de les agressions que es van viure ahir a diverses poblacions del Gironès, el dispensari de Quart es va convertir en un petit oasi dins de la comarca. Aquest centre de salut municipal, que mai com ahir va viure tantes cues a fora de l’edifici i dins de les sales d’espera, va ser un reducte segur per als votants no únicament d’aquest petit municipi de 3.500 habitants sinó també per a aquelles persones que, a causa d’episodis de violència extrema, es van sentir expulsats de col·legis electorals de la ciutat de Girona i de Sant Julià de Ramis, per exemple.

El dispensari, el centre escollit per la Generalitat a causa de la decisió de l’equip de govern prosocialista de no cedir els locals habituals, va estar tota la nit custodiat per un grup de joves que van plantar les seves tendes de campament just al davant. Quan es van despertar, a quarts de sis del matí, més de dos-cents veïns ja eren allà per començar el que seria una llarga jornada no exempta d’ensurts. El portaveu i ànima del dia 1-O, Quim Vilar, va donar les primeres instruccions: “Ens mantindrem ferms però pacífics.” Aquest va ser el lema per fer front a una jornada electoral que es preveia complicada i davant de la qual els organitzadors (l’ANC, ERC, el PDeCAT i la CUP) van prioritzar la salvaguarda dels vots, de les persones (especialment de mainada i gent gran) i també de les instal·lacions.

El referèndum, i les activitats paral·leles que s’havien programat al costat del dispensari, es va desenvolupar d’acord amb el que estava previst fins a les quatre de la tarda. A aquella hora, una falsa alarma va trasbalsar tota la jornada. L’avís de l’arribada de la Guàrdia Civil al poble va fer disparar el dispositiu muntat: posar les urnes dins de bosses d’escombraries i allunyar-les del col·legi electoral tan ràpidament com fos possible. Era l’operatiu “cames ajudeu-me”. I llavors, la confusió. Alguns veïns van pensar que les urnes se les emportaven policies infiltrats i van començar a córrer rere els primers. L’embolic va durar uns segons que es van fer eterns, fins que algú va cridar “són dels nostres!”. Després d’aquest episodi, i d’una hora llarga de deliberació, els organitzadors van decidir recuperar una de les urnes perquè els vilatans que encara no havien votat (uns 50) poguessin exercir el seu dret. I, vist el nombre de censats, prop de 2.000, l’objectiu d’aconseguir prop de 1.300 vots sans i estalvis va ser valorat com una gran fita.