França perpetua les mesures de seguretat excepcionals

El govern francès vol posar fi a l’estat d’emergència sense renunciar a les mesures de seguretat excepcionals establertes després dels atemptats del 13 de novembre del 2015 a París. És l’objectiu de la nova llei antiterrorista aprovada ahir a la tarda a l’Assemblée Nationale. Aquesta nova legislació permetrà retirar l’estat d’emergència a partir de l’1 de novembre, després que aquest hagi estat renovat cinc vegades durant els dos últims anys. Però, com a contrapartida, introduirà en el dret ordinari les mesures principals de l’estat d’emergència, com ara les detencions a domicili i les inspeccions administratives. És a dir, normalitzarà mecanismes de seguretat excepcionals. D’aquesta manera, reforçarà el poder administratiu en perjudici del judicial, la qual cosa inquieta les associacions defensores dels drets civils.

Amb 415 vots a favor i 127 en contra, la llei va ser aprovada amb un ampli suport. Els representants del moviment La República en Marxa del president Emmanuel Macron hi van votar a favor i també ho van fer els del grup socialista. En canvi, els diputats de la dreta republicana i del Front Nacional s’hi van oposar, ja que el consideren “un text de distracció” que aporta mesures massa toves per combatre el gihadisme. També s’hi van pronunciar en contra els representants comunistes i els de la França Insubmisa (l’esquerra republicana i ecologista), però per unes raons oposades a les de la dreta. Consideren que la nova llei comportarà “un estat d’emergència permanent”.

La nova llei antiterrorista resulta controvertida, ja que inclourà en el dret ordinari les quatre mesures administratives de l’estat d’emergència que representen una major amenaça per als drets civils. Per una banda, permetrà que els prefectes –els principals representants de l’Estat central en els territoris– detinguin persones a domicili, acusades de suposar una amenaça per a l’ordre públic, sense necessitar l’ordre d’un jutge. En la nova llei, però, la zona de detenció no pot ser inferior al territori d’una comuna (localitat). Per altra banda, la nova legislació perpetuarà les inspeccions administratives. Tanmateix, a diferència del que succeïa amb l’estat d’emergència, serà un jutge qui decidirà aquestes inspeccions. El nou text també concedirà als prefectes la possibilitat de clausurar centres de culte on “les idees o les teories divulgades provoquin la realització d’atemptats terroristes a França o a l’estranger”. Les autoritats administratives mantindran la facultat de crear “perímetres de protecció”. Dins aquestes zones, les forces de l’ordre disposen d’un poder excepcional pel que fa al control de les persones.

A més de perpetuar aquestes mesures, la llei antiterrorista inclou nous mecanismes per combatre el terrorisme. Per exemple, la incorporació en el dret francès de la directiva europea sobre el registre de noms de passatgers (PNR), destinat a facilitar els intercanvis d’informacions sobre els passatgers aeris. L’executiu centrista també pretén reforçar els controls d’identitat a les fronteres. La policia francesa podrà efectuar controls durant dotze hores (renovables) en una franja de vint quilòmetres al voltant dels 118 punts de pas fronterer i també a l’interior dels 373 ports, aeroports i estacions internacionals del país. Segons les associacions humanitàries, la finalitat d’aquesta mesura no és combatre el terrorisme, sinó limitar la immigració clandestina.

Davant la deriva en seguretat de la legislació francesa, dos experts de l’ONU van exigir el 27 de setembre al govern de Macron que la nova llei antiterrorista respecti les obligacions internacionals en matèria de drets humans. Organitzacions defensores dels drets civils, com ara Human Rights Watch i la Lliga dels Drets de l’Home, també s’oposen a un text que perpetuarà mesures de seguretat que han estat poc utilitzades per combatre el terrorisme. La comissió parlamentària encarregada de controlar l’estat d’emergència ha assegurat diverses vegades que aquesta seguretat d’excepció no servia per a gran cosa, ja que la lluita contra el terrorisme es feia a través de la justícia clàssica i els serveis d’espionatge.

Segons un informe d’Amnistia, publicat el 31 de maig, aquestes mesures excepcionals de seguretat havien servit sobretot per reprimir manifestacions. “Correm el perill de crear societats en què la llibertat serà una excepció i la por, la norma”, advertia l’informe.