May intenta recuperar la veu davant dels seus

La primera ministra britànica, Theresa May, va tractar ahir de rellançar el seu lideratge després de perdre la majoria absoluta a les últimes eleccions llançant un missatge d’optimisme respecte al futur del Regne Unit i parlant del que ella va anomenar “el somni britànic”. Ho va fer en el discurs de clausura del congrés conservador de Manchester.

May va intentar deixar de banda de manera temporal el Brexit, que tanta divisió està provocant dins del seu partit, per centrar-se en afers socials i assumptes interns i enviar un missatge a un electorat jove, l’electorat que es va decantar per Jeremy Corbyn, el líder laborista en les eleccions del juny, que ella mateixa va anticipar i en les quals va perdre la majoria absoluta, cosa que la va forçar a pactar amb els unionistes nord-irlandesos. Va començar demanant disculpes pel resultat. “Demano disculpes”, va dir la primera ministra. “Assumeixo la meva responsabilitat”, hi va afegir. “No vam aconseguir la victòria que volíem perquè la campanya va ser massa encotillada i presidencialista”, va dir, fent autocrítica. El gruix del seu discurs el va destinar a enumerar les mesures que vol impulsar en els pròxims mesos. Va prometre introduir a partir de la setmana que ve nova legislació al Parlament per fixar uns límits en les factures de la llum i del gas que afavoriran prop de 17 milions de famílies. Va prometre destinar 2.000 milions de lliures a la construcció de nous pisos de protecció social i va reiterar la proposta de congelar l’augment per la inflació de les matrícules universitàries, unes mesures més pròpies del Partit Laborista, al qual va acusar de tractar de governar seguint el “model de Veneçuela”. I va contraposar la seva defensa del capitalisme al socialisme que defensa Corbyn.

Ara mateix el Partit Laborista supera els conservadors en intenció de vot. De fet, si la campanya de les eleccions del juny hagués durat una setmana més, segurament May hauria perdut les eleccions. Els experts atribueixen el mal resultat de May (tot i que va guanyar) a la presentació d’un manifest desconnectat de les necessitats de la gent, i ahir la premier va intentar tornar a connectar amb l’electorat, sobretot els joves. Una de les propostes de Corbyn de més èxit entre la gent jove va ser la reducció de les taxes universitàries. Ahir May va intentar acostar-se també als universitaris.

El discurs va estar marcat pels problemes d’afonia, que li feien perdre la veu constantment i que no van ajudar a donar la imatge de fortalesa i d’unitat que volia donar. Se la veia patir a dalt de l’escenari. Una de les anècdotes de la jornada va ser quan el ministre de finances, Philip Hammond, assegut a la primera fila, li va oferir un caramel per a la tos mentre parlava de Jeremy Corbyn. Una altra anècdota va ser quan va saltar un espontani que li va entregar una carta d’acomiadament de broma de part de Boris Johnson, el gran rival de May dins del partit. L’intrús va resultar ser un comediant i va ser expulsat de la sala.

La carta d’acomiadament fictícia, però, va posar en evidència la divisió que hi ha dins del partit i els dubtes sobre el seu lideratge als quals va intentar posar fi Theresa May. El ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson, es presenta com el gran candidat a substituir May en un futur. Johnson aposta per un Brexit dur, el contrari del camí que està adoptant el govern de May. El seu partit està dividit entre els que aposten per un Brexit dur i un de suau. Ahir May va voler deixar les negociacions de la sortida de la Unió Europea –encallades després de quatre rodes de converses– en un segon pla. “Hi ha qui pensa que les negociacions estan sent frustrants”, va dir, però es va mostrar confiada que aconseguirien un acord bo “tant per al Regne Unit com per a la UE”.

La primera ministra va voler donar una altra imatge. Sovint se l’ha acusat de ser una dona freda, sense empatia i que actua com un robot. Ahir la va voler trencar. “Sé que no soc una persona gaire emocional ni de les que van amb el cor a la mà”, va reconèixer mentre bevia aigua per aplacar una afonia cada cop més gran. I va sorprendre tothom amb una confessió personal, mostrant el seu costat més vulnerable. “El Philip [el seu marit, que era a la primera fila] i jo sempre hem tingut una tristesa molt gran per no haver pogut tenir fills, hi ha coses a la vida que no poden ser”, va lamentar. També va agrair a la sanitat pública haver-li donat suport quan la van tractar per diabetis i va ressaltar la figura de la seva àvia, que va ser una serventa, i que entre els seus descendents “hi ha tres professors i una primera ministra”. “Crec en el somni de donar una vida millor a la següent generació, com qualsevol pare, mare i avi”, va dir, abans de fondre’s en una abraçada amb el seu marit.