L’Ebre homenatja l’1-O

La jornada de l’1 d’octubre ha deixat petjada en tots els municipis del país per la il·lusió dels centenars de persones que van passar més de 12 hores en cadascun dels col·legis electorals protegint les urnes, però també per la ràbia i la impotència davant la repressió policial. Una repressió que va ser especialment dura a les Terres de l’Ebre i, particularment, a Sant Carles de la Ràpita, on les càrregues policials dels antiavalots de la Guàrdia Civil van deixar més d’una vuitantena de ferits. I per tal de no oblidar els fets de l’1 d’octubre hi ha municipis que ja han començat a introduir aquesta data en el nom de carrers o d’edificis. Aquest és el cas de Tortosa, on l’Ajuntament ha aprovat aquesta setmana canviar el nom de la plaça Joaquim Bau, alcalde tortosí durant la dictadura de Primo de Rivera i amb diversos càrrecs públics durant el franquisme, per plaça 1 d’Octubre. “Ens ha de servir per recordar el millor, el futur, el que ha de representar l’1 d’octubre però també pel que van haver de viure conciutadans nostres amb moments d’angoixa i por que haurien de ser impensables en un Estat democràtic de l’Europa del segle XXI”, ha manifestat l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

A Amposta, els veïns van blindar el pavelló firal on es van concentrar totes les meses electorals i, tot i que els antiavalots de la Guàrdia Civil s’hi van acostar un parell de vegades, no hi van actuar. “Durant gairebé dotze hores, els ampostins, els rapitencs i tots aquells que ho van voler, van poder participar en la votació del referèndum, on va destacar la germanor entre tots”, ha assenyalat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs. Per tal d’homenatjar la data del referèndum i perquè el pavelló quedarà marcat en la memòria dels ampostins per ser l’espai que els va permetre la votació, l’Ajuntament ha iniciat els tràmits perquè passe a dir-se pavelló 1 d’Octubre.

Amb tot, els municipis ebrencs on els veïns estan més impactats pels fets de la jornada del referèndum són els que van patir directament la violència policial o on s’hi van acostar molt. Si el primer punt de la ruta dels agents de la Guàrdia Civil començava a la Ràpita, van seguir cap a Amposta, on van passar de llarg per dirigir-se a Roquetes. “Havia votat a primera hora del matí, però al migdia estava com la resta de veïns al pavelló quan van irrompre els antiavalots i van començar a repartir cops de porra mentre estàvem amb les mans enlaire”, ha explicat Joan Audí, un dels ferits durant la càrrega policial. Té un dit de la mà trencat i tot el cos colpejat. “El dolor físic fa mal, però encara més el psicològic, malgrat que penso que nosaltres hem guanyat la causa”, ha manifestat Audí, que va presentar denúncia a la comissaria dels Mossos pels danys patits.

La trentena de vehicles de la Guàrdia Civil van enfilar la carretera de Mas de Barberans en sortir de Roquetes, on només hi havia 25 persones al col·legi electoral, però no van arribar a entrar al poble. Van continuar cap a la Sénia, Amposta i Móra la Nova, on van accedir al pavelló a requisar les urnes, tot i que no van fer cap càrrega.