Una tanca per a diputats i senadors

Posar portes al camp és una frase del diccionari bàsic del tertulià, però per als agents del cos de la Policía Nacional que custodien la seu de l’Audiencia Nacional al madrileny carrer Génova és un manament sagrat. Davant els jardins de la plaça Vila de París, una superfície de 7.600 metres quadrats, els agents sabien que la citació del major Trapero i de Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) pel delicte de sedició aplegaria diputats i senadors d’ERC, el PDeCAT, d’En Comú Podem, de la CUP, del PNB i de Bildu. Com ja havia succeït el 6 d’octubre, la solució de la policia per encerclar una trentena d’electes catalans –entre ells els diputats Teresa Jordà (ERC) i Feliu Guillaumes (PDeCAT) i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i el batlle de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch– va ser la col·locació d’una única tanca de dos metres com les que delimiten les obres per deixar-los en un racó de la plaça, a cinquanta metres del passatge transitat pels investigats. Tot i que els únics subjectes a controlar eren periodistes i electes, els rostes d’estrès dels agents van anar in crescendo en comprovar que la tanca no només no contenia un espai de 7.600 metres quadrats, sinó que les confidències entre periodistes i polítics sobre el que succeïa a dins donaven peu a un tràfic no previst pel clandestí mètode de vorejar la tanca pel costat dels avets. “Del que es tracta és que no es pugui creuar la tanca, és bàsicament això”, alliçonava un agent al company com si el mètode de posar portes al camp tingués misteri. “No esteu sols!”, van corejar els presents –exhibint paperetes de l’1-O– en suport a Sànchez i Cuixart, que els retornaven l’afecte amb el polze enlairat. “No són sediciosos ni tumultuosos, dos termes que han entrat en les nostres vides...”, esgrimia la diputada Jordà (ERC) des del seu clandestí encerclament.