El Parlament proclama l'Estat català

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest divendres, 27 d'octubre, la resolució que declara la independència de Catalunya. El text ha rebut el suport de 70 diputats, 10 hi han votat en contra i 2 en blanc. Els representants del Cs, PSC i PP han marxat de l'hemicicle i no han participat en la votació, que s'ha fet en secret. Els 82 diputats que han votat ho han en una urna.

El text aprovat estableix, en la seva part declarativa, que s'assumeix el mandat del poble de Catalunya expressat a l'1-O i declara que "Catalunya esdevé un estat independent en forma de República". El text insta el govern a dictar "totes les resolucions necessàries" per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república així com obrir el procés constituent.

L'inici de la sessió plenària que ha declarat la República Catalana ha començat amb retard. La sessió, que havia de començar puntualment a les 12 del migdia, s'ha ajornat perquè la Mesa s'ha reunit per tal d'acceptar a tràmit les propostes de resolució dels grups primer i les propostes transaccionals després. L'oposició ha jugat al filibusterisme de nou, fins i tot a abans d'iniciar-se la sessió. Per retardar l'inici de la sessió s'ha emparat en un informe dels lletrats del Parlament que adverteixen que la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP és anticonstitucional, perquè inclou en el preàmbul la Declaració d'Independència que van signar els seus diputats el 10 d'octubre i insta el govern a fer efectiva a Llei de Transitorietat Jurídica i de la Nova República. El PSC, Ciutadans i el Partit Popular han presentat escrits de reconsideració. Aquest fet ha obligat la Junta de Portaveus a reunir-se i després a la Mesa a analitzar-les. Tot plegat ha suposat que l'inici de sessió s'hagi ajornat fins al voltant de dos quarts de dues del migdia.

“CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.”

Aquest és el text que presenten conjuntament a votació al Parlament els grups parlamentaris de JxSí i la CUP

En introducció de la proposta de resolució s’hi pot llegir: “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.

La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició Jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.

La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s’ha dotat i ha gaudit d’institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s’han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.

Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament

anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i Ileialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica.

Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalanaha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.

L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminaciólingüística i cultural.

L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.

Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat totanegociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.

L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió del’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.

La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingui els acords internacionals signats i ratificats per r Estat espanyol.

Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i

institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.

Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.

Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un

procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.

La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat deprotegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.

El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà unade les pedres angulars de la República. L’estat català acatarà i farà complirlegalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l’esperit fundacional de la República catalana.

La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives.

La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, méssegura, més sostenible i més solidària. “