Cerveses, sol i República

El d’ahir va ser un dia per despenjar banderes espanyoles. La primera, a l’ajuntament de Girona. Ho reclamava la gentada reunida des del migdia a la plaça del Vi per seguir el ple del Parlament en la pantalla gegant que s’hi havia instal·lat. Vint minuts després de proclamar-se la República Catalana, es va despenjar la bandera espanyola, fet que va desfermar l’eufòria dels assistents; alguns van destapar el cava i, amb el so dels grallers, es va ballar la polca castellera. Un ambient preludi de festa major, de Fires de Sant Narcís. Un sol més de primavera que d’octubre hi acompanyava. I també les cerveses que havien amenitzat l’espera –vermuts d’un divendres que semblava diumenge, als bars de la plaça del Vi.

Més de cinc-cents gironins, sobretot estudiants, tot i que passades les tres de la tarda s’hi va afegir públic de totes les edats–, van celebrar la proclamació de la República, a la plaça dels grans esdeveniments, amb crits d’eufòria, abraçades i ulls humitejats per l’emoció del moment històric, viscut i compartit. Durant les intervencions, aplaudiments o xiulets en funció del protagonista. Escridassades als polítics de Ciutadans i del PP; sobretot quan van demanar la paraula Inés Arrimadas i Xavier García Albiol. Els crits de desacord van ser sonors quan Joan Coscubiela va pujar al faristol per iniciativa pròpia. En canvi, els discursos d’Eva Granados, del PSC, i de Marta Ribas, de Catalunya Sí que es Pot, van ser rebuts amb un silenci que denotava més indiferència que atenció; moment que es va aprofitar per estirar les cames, anar al bar o consultar el mòbil. Amb la intervenció de Marta Rovira, de Junts pel Sí, la plaça va recuperar el pols, l’ànim i les ganes de celebració. Cares de preocupació i nervis quan els diputats s’acostaven a l’urna per votar, molts aplaudiments quan es va cridar al vot Lluís Llach, Anna Caula, Benet Salellas... però la plaça va ser un clam quan el president Carles Puigdemont es va acostar a votar. En el recompte, ja es palpava la victòria tot corejant amb un “ué!” cada cop que sortia un “sí!” i un “ohh” quan Forcadell anunciava un no o un vot en blanc. Els segadors, cantat amb els punys alçats, va posar l’èpica en un escenari i en un horitzó que, amb el sol de tarda, es veia exultant. Massa optimisme? Moderat, segons alguns dels assistents, com l’Àngel Pi, que es mostrava emocionat i expectant: “Fa por la reacció de l’Estat, segur que dialogant no serà, ho han demostrat clarament.” “Esperem suports d’algun país d’Europa, que ara ens donin un cop de mà.” Lídia Olivenza era cauta: “És un primer pas, per això no sóc gaire partidària de celebrar-ho, encara.” I hi afegia: “Hem de defensar-la i hi ha d’haver reaccions internacionals.” I la por? Reconeixia que de l’Estat “se’n pot esperar qualsevol cosa”, però hi afegia que havent “desconnectat”, la fase d’ara és mirar cap a fora. La demostració d’ahir a la plaça del Vi la resumia el coordinador de l’ANC Girona, Àdam Bertran: “La República és del poble.”