El Parlament declara la República
La cambra catalana aprova constituir-se com a estat independent i insta el govern de la Generalitat a aplicar la llei de transitorietat jurídica
Rajoy destitueix el president Puigdemont i els consellers i convoca eleccions el 21 de desembre
“Constituïm la República Catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social; disposem l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i iniciem el procés constituent.”
Ahir sí. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va donar lectura al preàmbul de la proposta de resolució que proclama i posa els fonaments per construir el nou país. El text formava part de la declaració que el passat dia 10 d’octubre els diputats i els membres del govern van signar a l’auditori del Parlament. Ahir, en canvi, el text es registrava a la cambra catalana, entrava a l’hemicicle i encapçalava les primeres ordres dels diputats als membres del govern per tal de començar a aplicar la llei de transitorietat jurídica.
El paraigua legal de la nova república s’aprovava a la cambra catalana a dos quarts de quatre de la tarda després de dues hores de debat ràpid i votació complexa. Cinc hores més tard, però, a dos quarts de nou del vespre, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciava, prèvia aprovació del Senat, que començava a aplicar l’article 155. Les primeres mesures eren les previstes. Rajoy destituïa el president Puigdemont i la resta de membres de l’executiu, però també afegien un pas inesperat a l’escenari polític. D’acord amb les mesures aprovades per la cambra alta espanyola, el president espanyol assumia la competència de convocar eleccions i conseqüentment dissolia el Parlament i fixava el 21 de desembre per a uns comicis autonòmics.
I mentre tot això passava a l’interior de les dues cambres legislatives, a l’exterior la proclamació de la República era corejada per crits de llibertat i mostres d’alegria entre els ciutadans congregats al voltant del parc de la Ciutadella. L’anunci de Rajoy era rebut amb xiulets per part de la gent que al vespre es va concentrar a la plaça Sant Jaume com a primera mostra de resistència i defensa del govern que s’havia traslladat al Palau de la Generalitat procedent del Parlament.
La jornada evidentment ja històrica engegava a quarts de deu del matí al Parlament amb el registre de les propostes de resolució que presentaven els grups parlamentaris. Un cop més, la tramitació atreia la lupa dels grups de l’oposició que presentaven sengles recursos de reconsideració i endarrerien unes hores l’inici del ple.
A Madrid, el Senat obria la sessió que havia de donar les eines amb què Rajoy suspendrà l’autogovern els pròxims dies. En aquesta cambra, el focus se situava en l’expresident de la Generalitat i senador, José Montilla, que optava per absentar-se d’una votació i evitar així participar d’una mesura que podria comportar el desballestament de la institució que va presidir. A Catalunya, la diputada Marta Rovira de Junts pel Sí apuntava: “Ens veiem obligats a construir el nostre propi país, el nostre propi estat, que fugi d’aquest estat.”
A continuació l’aprovació de la declaració i el rebuig de l’article 155 s’exercia mitjançant vot secret a petició del grup de Junts pel Sí. La raó, les amenaces judicials que pesen sobre tots aquells diputats que afavoreixen el procés d’independència de Catalunya. Fins i tot la CUP, tot i que no era partidària del vot per crida i en urna, decideix acceptar-ho d’acord amb la seva “cultura política antirepressiva”, va explicar la diputada Anna Gabriel.
El text principal va ser aprovat per 70 vots a favor, 10 en contra i dos vots en blanc. Els diputats de la cambra eren cridats a dipositar el vot en una urna que va ser traslladada a l’hemicicle per un diputat de Junts del Sí per evitar posar en risc els uixers de la cambra. A l’hora de dipositar la papereta dos moments van cridar l’atenció dels observadors: el primer quan els diputats de Catalunya Si Que es Pot es dirigeixen a la urna fent ben visible la papereta del no. En contraposició, els companys de grup Albano Dante Fachin, Joan Giner i Maria Àngels Martínez optaven també per fer-ho en secret per no posar en risc la resta de parlamentaris. Fachin retreia als companys de fila la seva actitud. El segon moment el protagonitzava la diputada Rovira amb un gest que la diferència de la resta, besa la papereta abans d’introduir-la a la urna. Prèviament a l’aprovació del text principal, els diputats també van donar el vistiplau a la proposta que insta el govern a “activar de manera immediata” el procés constituent. Aquest text, votat per sistema electrònic, va rebre 71 vots favorables, 8 en contra i 3 abstencions. Fora l’hemicicle, 650 alcaldes rebien els diputats en el primer acte cerimoniós de la República.
La jornada també va estar protagonitzada per un rebuig contundent als dos textos per part dels grups de l’oposició. La intervenció de la diputada socialista Eva Granados va ser una de les més aspres. Va acusar les formacions independentistes de “rebentar-ho tot” i va rematar ls seves paraules denunciant una estratègia “deliberada” i pagada amb els diners de tots per “intentar inocular l’odi cap a altres terres d’Espanya, per generar divisió i fractura entre les famílies, companys de feina i amics”, va sentenciar.
Rajoy va acabar de reblar el discurs de l’oposició al vespre. “S’han imposat els partidaris d’un carreró sense sortida”, advertia, i qualificava la independència d’“esquinçadora, trista i angoixosa”, adjectius que contrastaven amb els sentiments dels independentistes.
LES FRASES
L’alcaldessa de Badalona dona la benvinguda
Els alcaldes sobiranistes no van voler quedar-se al marge de la celebració i tan aviat com es va acabar l’acte a l’hemicicle els edils es van situar a les escalinates del Parlament, des d’on van presenciar com el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, així com l’alcaldessa de Badalona (Barcelonès), Dolors Sabater, es dirigien als congregats per donar la benvinguda oficial a la República Catalana. De fet, va ser Sabater la primera a prendre la paraula per fer participar els alcaldes en el compromís a favor del nou govern. Eufòrics es van mostrar els més de 500 alcaldes que es van desplaçar fins al Parlament per mostrar el seu suport a la declaració d’independència i que van viure el moment de la votació a través d’una pantalla instal·lada a l’auditori de la planta baixa de la cambra catalana. Els crits de república i llibertat deixaven enrere els crits d’independència.