Com un dia normal

Dia de molta tranquil·litat ahir als carrers de Barcelona. Ningú diria que el dia anterior s’havia declarat una república i que els carrers havien estat plens de gent celebrant-ho (per bé la majoria i per mal una minoria unionista que va causar aldarulls a la Diagonal, a l’escola CIC i a Catalunya Ràdio). En espera de noves mobilitzacions –que n’hi haurà–, la gent de casa en general es va agafar el dia d’ahir “de festa”, que ja tocava, tot i que van ser molts els curiosos que no es van poder estar de passejar pel parc de la Ciutadella i apropar-se a les portes del Parlament a fer-se unes fotos. Encara hi havia les tanques que s’havien col·locat divendres, dia de la proclamació de la República, i això donava més realisme al moment històric que es viu. Alguns turistes i molts autòctons també van aprofitar per fer-se selfies davant del Palau de la Generalitat i a la plaça Sant Jaume, animada com sempre, els escenaris del procés i de la recent proclamació de la República. Tot, això sí, amb molta clama i sense estridències, ben bé com un dissabte normal.

L’Elisa i la Ilaria són dues amigues italianes (de Roma) d’uns 30 anys que van arribar a Barcelona precisament la nit de divendres. “Sí, sí. Sabem tot el tema de la República Catalana, però de moment no ha passat res i no tenim por. No hem notat res”, diuen. Por? “Sí, és que a la televisió italiana tot el dia parlen de Catalunya i de les manifestacions, i diuen que la cosa pot ser perillosa”, expliquen. La realitat, però, les ha convençut, i s’han passat tot el dia amunt i avall fent el badoc i comprant. Les trobem a la Rambla, davant de la Boqueria, bevent-se un suc de fruita natural que s’han comprat en una de les parades de l’entrada per dos euros. L’Elisa i la Ilaria estan ben informades i fins i tot saben que demà (avui per al lector) hi haurà una altra manifestació. “Ja sabeu que aquesta manifestació serà unionista?” “Sí, sí”, diuen. Ostres tu, ho saben tot.

Els turistes saben més del que sembla. Aparentment, a tothom li és igual tot, però la veritat és que n’estan informats. Una altra cosa és que els interessi el tema –en general, no–, que vulguin opinar o que s’animin a prendre posició a favor o en contra de la independència. Hi ha de tot. La Maria, una dona que té una parada de fruita al Mercat de Sant Josep (la Boqueria), assegura que a ella cap client estranger li ha preguntat res sobre la situació política. “I ara! Aquesta gent ve aquí, només fa fotos i gasta el mínim. Els és igual tot”, explica.

Dues parelles de turistes mexicans també saben de què va la cosa, però no en volen parlar. “Sí, sí. Sabem què va passar ahir perquè ho vam veure per la televisió a l’hotel, però no volem dir res. I no, no ens fa por”, explicaven.

Es copsa que els turistes estan tranquils, tot i que molts d’ells han vingut a Barcelona amb por de les manifestacions per algunes informacions esbiaixades que han rebut. “Sí, ara sabem que les manifestacions han estat pacífiques, però no ho sabíem”, diu en Peter, un jove de Londres de pas per la capital catalana. “No sé si estic a favor o en contra de la independència de Catalunya. No en sé prou”, admet.

Al bar Pinotxo, en canvi, no és que els estrangers tinguin interès per la política, però el cas és que entre els clients n’hi ha molts del país que sí que en tenen. I en parlen. Hi ha opinions de tot. En general, se’n parla bé, tot i que la preocupació plana sobre tothom. També plana la incredulitat. Realment avui sembla que no hagi passat res i que tot sigui normal. Ni estelades pel carrer ni cap mostra externa de res.