Setge al procés sobiranista
L’Església, contra l’opció de presó que dificulta el diàleg
L’abat de Montserrat denuncia que els empresonaments de dijous dificulten el diàleg
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, parla de presos polítics i demana que es respectin els drets fonamentals
“Ens dolem dels empresonaments d’ahir [dijous]: dificulten la construcció de ponts de diàleg. Hem de treballar per la convivència.” És el missatge que va donar ahir el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, l’endemà de l’empresonament del vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i set consellers. També es va pronunciar el bisbe de Girona, Francesc Pardo, que a través d’una nota va denunciar “el moment crític que està vivint el nostre país”, i va fer una crida a respectar “els drets fonamentals de les persones i de les institucions”. Pardo va demanar a tots els membres de les comunitats parroquials i religioses del seu bisbat “que preguin per les persones que, per les seves conviccions, es veuen allunyades de les seves llars”, una referència clara al fet que els presos del govern, de l’ANC i d’Òmnium són polítics.
Hores abans, dijous, coincidint amb l’entrada a la presó de mig govern català, l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Jaume Pujol, s’havia mostrat “profundament preocupat i trist per la situació que s’ha generat”. El comentari, a través del seu compte de Twitter, el va fer a títol personal i en cap cas va ser una nota del bisbat català, que encara no ha dit res amb relació a aquesta situació de setge judicial per part de l’Estat espanyol.
Els bisbes catalans com a tals romanen en silenci, decisió que molts capellans no comparteixen. El grup de preveres que abans de l’1 d’octubre van promoure un manifest a favor del referèndum, que van acabar firmant 400 capellans i diaques, creu que ara mateix “hi ha la necessitat que l’Església es manifesti sobre la situació que viu el país”. Un d’aquests capellans, Cinto Busquet, considera que aquesta situació extrema que estem vivint “ha posat en evidència l’Estat espanyol i ha deixat clar que les seves pràctiques són d’estat opressor, que tergiversa el relat i que no respecta els drets fonamentals”. Busquet, no obstant això, creu que l’Estat “fa un plantejament que està destinat al fracàs” i que “està mostrant la debilitat del seu projecte”.
“Evidentment, és molt decebedor veure que la posició de l’Església catalana només demana diàleg obviant que hi ha una part que vol dialogar i una altra que només dona arguments que fan dubtar si estem o no en un estat democràtic”, va dir ahir Josep Torrens en nom d’Església Plural, entitat de fidels de base de caire progressista. “Nosaltres creiem que, quan hi ha persones empresonades injustament i hi ha violència policial contra gent innocent que l’únic que volia era votar, l’Església no pot fer breus comunicats apel·lant només al diàleg.”
El monestir de Montserrat ha estat en les últimes setmanes un altaveu del malestar del país. L’abat de Montserrat ha insistit en la via del diàleg per solucionar el conflicte polític català i “sortir de la situació en què estem sense que ningú en surti humiliat”, i tres monjos en les seves homilies han condemnat la violència de l’Estat i l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. L’últim a fer-ho va ser, diumenge passat, el pare Bernabé Dalmau, que, davant d’una basílica plena, va anunciar: “Ens ho poden prendre tot, però mai no ens hem de deixar prendre la pau, el civisme i la dignitat. Com a creients i com a catalans.” Així mateix, Dalmau va voler donar “una paraula d’encoratjament, encara que sigui difícil, davant del desencís amb què viu gran part del nostre poble”, i va destacar que, com a cristians, s’ha de “practicar el doble manament d’estimar Déu i el proïsme”. Per això, va dir, “com a ciutadans hem de defensar les legítimes aspiracions mantenint la calma i la no-violència”.
Els capellans de Vic, contra “la violència i la mentida”
Anna AguilarFins a 37 capellans i diaques del Bisbat de Vic han denunciat a través d’un comunicat “la violència, la mentida, la presó, la persecució de les llibertats de reunió i d’expressió i la supressió de les nostres institucions, el Parlament i el govern”, que suposa l’aplicació de l’article 155. També la “utilització política dels jutjats amb l’amenaça de penes extraordinàries” que, diuen, “han trasbalsat la convivència”. Els preveres fan una crida a tots els ciutadans i a les forces polítiques perquè utilitzin “el diàleg i mitjans sempre pacífics a l’hora de promoure els drets històrics del nostre poble” i diuen que esperen “el retorn dels drets fonamentals i de les més altes institucions de govern, l’abolició dels judicis polítics, l’alliberament dels empresonats i el respecte a la pluralitat de pensament i a les legítimes aspiracions del poble català”. Entre els signants, hi ha Joan Torra, rector de Sant Feliu i de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Torelló; Ramon Bufí, rector de Roda de Ter; Jordi Castellet, rector de Calldetenes; Jordi Vila, rector de Sant Pau de Manlleu; Joaquim Ciuró, de Manresa, i Fèlix Guàrdia, de Vic. Recorden que l’Església avala el dret a l’autodeterminació i que Joan Pau II ho va legitimar dient que “ni un estat, ni una altra nació ni cap organització internacional no tenen mai dret a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir”.
