Suport al procés sobiranista
Ponent ja té mig centenar de CDR i preparen la coordinació
Els nous comitès de defensa de la República inicien dilluns els contactes per coordinar-se entre ells en l’àmbit territorial
Han anat emergint en barris i municipis durant el mes d’octubre i funcionen de manera autònoma
A Balaguer, durant la vaga del 8 de novembre, un grup nombrós de persones es va mobilitzar per fer talls viaris. Mentrestant, a la plaça Mercadal, al centre de la població, un altre grup feia activitats infantils, perquè els vaguistes que estaven mobilitzats, o simplement els pares i mares de la ciutat que ho desitgessin, tinguessin els nens ocupats en activitats lúdiques. Un altre grup feia entrepans i recollia botelles d’aigua per als mobilitzats.
No ho havia muntat l’Ajuntament ni cap entitat, partit o sindicat. Tot plegat era iniciativa del nou Comitè de Defensa de la República (CDR) de Balaguer, nascut dies abans a través d’una assemblea oberta a tothom que s’hi volgués apuntar. Una mestra de primària, un pagès, un il·lustrador, l’oficinista d’una entitat bancària, gent de diversos oficis, perfil social i ideologia política s’hi van trobar. Van decidir repartir-se en diversos grups (encartellar, mobilització, comunicació...) i comunicar-se a través de canals de Telegram, i es van constituir en un més dels 280 CDR que s’han creat al conjunt del país durant el mes d’octubre, amb l’objectiu de mantenir les mobilitzacions des de cada barri i municipi en defensa de la proclamació de la República, les institucions democràtiques catalanes i contra l’empresonament de polítics i activistes.
La vaga del 8 d’octubre ha estat la primera mostra de força d’aquest moviment, organitzant talls a les principals vies del país. Els primers van néixer espontàniament a l’àrea metropolitana a partir de grups de veïns i associacions de pares per defensar els col·legis electorals del referèndum de l’1 d’octubre. A Ponent no se’n va constituir cap com a tal, tot i que de manera espontània es van formar grups de defensa dels col·legis. A Lleida, aquests grups van formalitzar de seguida la seva constitució fins a arribar als actuals deu CDR repartits per la ciutat.
Autònoms i heterogenis
A continuació, han anat naixent, alguns amb estructura municipal, d’altres d’àmbit comarcal (el de l’Alt Urgell, per exemple, va protagonitzar durant la vaga el tall de gairebé 24 hores de la frontera amb Andorra), o agrupant diversos pobles petits, com és el cas del CDR Segrià Sud i les Garrigues Altes. “Cada CDR funciona de manera autònoma, organitza els seus propis actes i mobilitzacions, i està format per gent molt heterogènia, tant d’edat com d’afinitats polítiques”, explica Gerard Sala, del CDR Cappont. Els grups acullen simpatitzants de la CUP fins al PDeCAT, passant per gent que ha estat fins ara apolítica o també d’idees llibertàries. Però de moment els partits se’ls miren de lluny. “És un fenomen que observem amb simpatia perquè creiem en l’autoorganització popular, però la gent de la CUP, o també d’ERC i altres partits que hi som, ho fem a títol individual”, explica Pau Juvillà, regidor de la CUP a Lleida.
“En comú hi ha la defensa d’uns valors democràtics, de la independència i de mobilitzar-nos en l’àmbit local”, explica un membre del CDR Borges Blanques. Els de la ciutat de Lleida van decidir fer una mínima coordinació entre ells per l’allau d’activitats que organitzaven (cassolades, assemblees de barri, xerrades sobre drets legals i de resistència passiva), i finalment van organitzar el 5 de novembre una manifestació a Lleida.
El pas següent és establir també una mínima coordinació amb el mig centenar de CDR de Ponent, sense perdre el caràcter local i el funcionament autònom. Dilluns faran una primera trobada. La idea –expliquen– és estudiar “una coordinació tècnica”, tot mantenint-ne el caràcter local i assembleari, sense estar dirigits des de dalt.