Política

Glopets de solidaritat

Les delegacions de l’ANC i d’Òmnium a Cornellà de Llobregat promouen un dejuni col·lectiu en suport als presos polítics

La protesta, que ja ha despertat l’interès d’altres ciutats, s’allargarà fins al 20 de desembre

Mateu Pedret i Ricard Pradas han compartit 48 hores al casal de la parròquia. Són membres actius de l’Assemblea a Cornellà i es van conèixer fa mig any. Des d’aquesta setmana són més amics. Tots dos defensen que la sensació d’injustícia amb els presos és tan bèstia que permet superar amb escreix el problema que representa tenir gana.

El seu únic aliment, si es pot dir així, és l’aigua. I ho serà per a ells i per a uns quants més durant un mínim de 48 hores i un màxim de set dies consecutius. S’abasteixen més aviat de les incessants mostres de suport. Un metge i un equip d’infermeres vetllen diàriament perquè la decisió de practicar el dejuni no els deteriori la salut. “En algun moment tens sensació de gana però he vingut molt conscienciat que estem en comunió amb uns presos que l’únic delicte que han comès és fer allò que el poble els ha demanat”, explicava dimarts al vespre Ricard Pradas. Aquest membre de l’ANC a Cornellà de Llobregat és una de les sis persones que de moment s’han sumat al dejuni col·lectiu que en aquesta ciutat del Baix Llobregat promouen l’Assemblea i Òmnium per demanar l’alliberament dels consellers empresonats i dels líders de les dues entitats.

En Ricard té intenció de romandre-hi un total de cinc dies. En Mateu Pedret posava fi, dimarts a les vuit del vespre, a dos dies de tancament al casal de la parròquia de Santa Maria de Cornellà ingerint un got d’aigua de tant en tant. L’única escapada que es permeten té lloc a les vuit del matí, quan els participants es desplacen a casa a dutxar-se. Ni allà es permeten fer un mos. A casa posen en pràctica alguns consells rebuts: gratar bé la pell i la llengua per eliminar toxines i prendre un primer got d’aigua que estigui una mica tèbia. “No som màrtirs i tenim clar que no volem que ningú prengui mal però també tenim clar que ens hem de mobilitzar per una causa que és justa”, manifestava en Mateu minuts abans d’abandonar el dejuni.

La iniciativa, impulsada per Lluís Junyent i Jordi Pinyol, va arrencar divendres de la setmana passada, secundada precisament per aquests dos activistes que van voler predicar amb l’exemple. La previsió és allargar-la fins al 20 de desembre, detalla Pinyol. L’acció s’ha implantat seguint els consells i l’experiència de Fam de Llibertat. La intenció és que sempre hi hagi un mínim d’una persona, que mai es quedaria sola tot i que l’equip de suport no practiqui el dejuni.

Els participants no perden mai el sentit de l’humor, malgrat la contundència de la reivindicació. “Per ser membre actiu de l’ANC i voler la independència s’ha d’estar una mica sonat”, afirmen. En Mateu no descarta repetir l’experiència, passats uns dies. Alfons Cuixart, el metge que passa consulta diàriament, detalla que aquells que es tanquen al casal sabent que no menjaran res en moltes hores reben molta informació prèvia. En paral·lel, estan obligats a declarar que no tenen cap malaltia que es podria agreujar pel fet de saltar-se els àpats habituals. L’Alfons, que comparteix la reivindicació dels qui s’han convertit en els seus pacients temporals, recorda que es tracta d’una “mobilització pacífica, impulsada a favor d’una causa, en aquest cas l’alliberament d’unes persones, i no pas en contra d’algú”. De passada assegura que el dejuni proporciona beneficis de caràcter espiritual, com ara sensació de pau i assossec.

A les vuit en punt, al teatre del casal, té lloc el ritual del relleu. S’apleguen una seixantena de persones. En Mateu pren el seu darrer got d’aigua abans d’abandonar la protesta i en Josep Pinyol, el seu substitut, beu el primer. En Mateu s’acomiada: “Això que estem fent és una gota d’aigua en la immensitat del mar però tot suma i serveix per animar les persones empresonades.”

Els consta que els presos polítics estan assabentats de la iniciativa. Les dues germanes de la consellera Meritxell Borràs han visitat el casal. Borràs, precisament, va ser companya de pupitre a l’escola de Lluís Junyent, un dels impulsors de l’acció. De moment, el dejuni col·lectiu només es practica a Cornellà però els seus impulsors subratllen que altres municipis s’hi han interessat. S’hi podrien afegir en els pròxims dies, i gestar una nova onada de solidaritat.