El govern que no va ser

La jornada del ple d’investidura de dijous passat serà una d’aquelles que recolliran els llibres d’història política local de Terrassa. Per segon cop en un mateix mandat, i per la dimissió de Jordi Ballart, es frustrava la possibilitat d’un canvi de govern amb Terrassa en Comú (6 regidors), ERC-MES (4), el PDeCAT (3) i la CUP (1) que deixés fora el PSC després de 38 anys de govern. Tot i que les posicions de les bases de TeC i el PDeCAT eren molt clares el dia abans –uns de no deixar entrar els demòcrates al govern i els altres de no donar suport com a alcalde al portaveu dels comuns, Xavi Matilla, si no podien participar en el govern conjuntament amb ERC-MES–, es va viure una jornada de set hores de negociacions a quatre bandes que es va traduir en no res. Què va passar? Per què tantes hores? Qui va impedir l’acord? De què es va parlar?

TeC i el PDeCAT ja s’havien reunit tres vegades abans d’aquell dijous i en aquestes trobades havien exposat la complexitat perquè les respectives bases entenguessin l’aliança amb un dels principals rivals ideològics. En paral·lel a altres reunions a dues bandes entre els diversos actors, i amb reiterades peticions de trobades a quatre, com per exemple havia fet Miquel Sàmper (PDeCAT) feia dies, la trobada quadripartida es va produir dimecres a la tarda, però amb prou feines va durar una hora. Les posicions no s’havien mogut, inflexibles, però es van citar per a l’endemà, el dia del ple, a les vuit del matí, per seguir-ne parlant. Aquella mateixa nit l’assemblea del PDeCAT, amb una assistència de poc més de trenta persones en coincidir amb un consell nacional, va decidir pel doble de vots no donar suport als comuns si no s’entrava en el govern. Dijous al matí la reunió del quadripartit, que alguns preveien curta en quedar les posicions molt clares, va ser tot el contrari quan es van començar a explorar opcions per intentar fer canviar d’opinió les militàncies. D’entre les opcions descartades es va posar sobre la taula que ERC-MES tampoc entrés en el govern per visualitzar un front comú sobiranista, que els republicans estaven disposats a acceptar, i fins i tot hi va haver un intercanvi de comunicats al llarg del matí digne d’un guió d’una sèrie televisiva: un d’ERC per exigir a TeC l’entrada del PDeCAT al govern; un dels comuns en què s’acceptava i, finalment, un dels demòcrates en què es descartava però en què, com a mostra d’agraïment i de bona voluntat, s’anunciava que acabarien votant a favor de Matilla.

Cap d’aquestes va prosperar i es va optar per tancar punts programàtics no ideològics en vista que l’horitzó eren divuit mesos, i amb unes eleccions pel mig, que incloïen que els tres regidors del PDeCAT, Sàmper, Meritxell Lluís i Dani Nart, poguessin tancar la gestió de diversos casos oberts quan portaven les àrees de Promoció Econòmica, Qualitat Democràtica i Esports, mentre van governar amb el PSC abans del trencament fa tres setmanes. D’aquesta manera es visualitzaria, amb la creació d’una comissió de seguiment, la seva participació en el nou govern sense ser-hi. Fonts de TeC i ERC asseguraven, però, que no veien clares operacions d’arribada d’algunes empreses, tot i que també es va plantejar la possibilitat de crear un comissionat –descartat perquè no ho permet el reglament si ets regidor– o la figura d’un càrrec eventual de la seva confiança.

Sis hores després, passades les dues de la tarda, es va fer un parèntesi perquè Sàmper consultés les bases del partit, que havien votat en contra de l’opció de donar suport a TeC en l’assemblea de la nit abans, si estaven d’acord amb la nova proposta. Es van partir amb Lluís les poc més d’una vintena de trucades i, només en un cas, van obtenir un canvi d’opinió. Per aquest motiu, cinc minuts després de les quatre de la tarda va comunicar a ERC i a TeC que, “per mandat de l’assemblea” –ho van repetir en el ple–, no donarien suport a Matilla com a alcaldable.