“El 22-D serà el quilòmetre zero de dialogar i buscar solucions”

Si, tanco simbòlicament la llista perquè no vull donar la sensació d’amagar-me; primer, perquè no en tinc motius i després perquè el que estem proposant és el que serà després la solució: parlar, buscar solucions i tirar endavant per la via de la centralitat. Les trinxeres de l’enfrontament no ens trauran de la situació d’aturada, de desànim i fins i tot de desencís de molta gent que havia anat a les diades de l’11 de Setembre pensant que amb una declaració d’independència això s’acabava.

Des de fa uns quants anys totes les eleccions són atípiques. Si no són de ratificar el pacte fiscal són plebiscitàries, i si no, són constituents, i si no, com ara està passant, que hi ha gent a la presó. Cosa que és lamentable i desproporcionat. També és evident que qui va prendre determinades decisions sabia a què s’enfrontava.

De l’aliança amb Units per Avançar en vam ser precursors a l’Ajuntament de Tarragona! [riu]. Es tracta d’ampliar el ventall, sí. La nostra línia mestra d’aquesta campanya és, primer, abordar la campanya en positiu. I segon, sumar tota aquella gent que no està ni en un costat ni en l’altre, ni en les trinxeres de l’enfrontament; i aquí hi ha Units per Avançar, però també hi ha federalistes d’esquerra, gent com Jiménez Villarejo i gent de Societat Civil, progressista clar. Enriqueixen la llista.

Que el clima serà molt diferent perquè ara, excepte uns, tothom està convençut que la solució passa per parlar. En política això vol dir fer renúncies. Aquells que no volien modificar la Constitució hauran de fer alguna renúncia i els que volien anar per la via unilateral de la independència, excepte la CUP, hauran de fer renúncies; no de caràcter ideològic, sinó tàctic.

Ha estirat el procés cap a la radicalitat insostenible. La culpa, però, no és de la CUP, perquè són coherents, sinó de qui ha seguit l’estratègia de la CUP.

Seguir treballant per la solució, no aprofundir el problema. Ara sabem, i ho han dit fins i tot de sectors sobiranistes, que la DUI no era ni és la solució; la DUI és en part el problema. El PSC vol treballar per la solució i plantejar la reforma constitucional.

Què és més fàcil: això o la independència? La independència tampoc no és fàcil. Encara més: ens ha portat a la situació de desconcert que tenim ara, amb consellers detinguts, declarant adhesions al 155, un expresident a Brussel·les, una situació econòmica que comença a ser preocupant, i un desgovern. Aquesta és la situació que ens ha portat la DUI. Hem d’explorar l’altra solució. L’endemà, el 22-D, serà el quilòmetre zero de dialogar i solucionar, no d’aprofundir en conflictes.

El que sé és que nosaltres farem un molt millor resultat. Molts estan cansats que l’únic discurs sigui el de l’enfrontament. No s’ha de jugar a tenir una Catalunya de guanyadors i perdedors, sinó una Catalunya que busca solucions i millora el seu encaix.

Sí, de fet jo vaig a la llista amb la condició de defensar Tarragona i el territori. No pot ser que a Catalunya ens estiguem queixant que tenim dèficit fiscal i resulta que a Tarragona som més del 10% de la població de Catalunya i no rebem ni el 6%. Aquest és un dèficit fiscal que té Tarragona brutal. Jo m’he presentat amb la condició que es parli molt d’això, per crear una situació de justícia social territorial, igual que la de Catalunya té amb la resta d’Espanya. La segona condició és que es defensi amb la cara ben alta el projecte de Hard Rock. És un projecte bo per a Tarragona i per a la demarcació, però també per a Catalunya.

A mi em diuen que no està perdut, que està paralitzat perquè la gestió no ha avançat; suposo que perquè els inversors estan a l’aguait de veure com es resol tota la situació de Catalunya.

Aquell dia vaig fer 187 gestions. Les vaig comptar. És el que em tocava com a alcalde. En cap moment vaig pensar –i aquesta potser va ser la meva errada– que mediàticament havia de fer un paper de quedar bé o no.