“No és una campanya normal i no hem de deixar de denunciar-ho”

Per cada dona, un home. Fins i tot, a les primeres posicions de la llista hi ha més presència de dones que no pas d’homes.

No, normalment la dificultat és per trobar candidates, de candidats sempre en surten. Aquí el que hi ha hagut ha estat un esforç del secretariat de la dona d’ERC i una clara voluntat de tots els territoris d’aportar una dona per cada home. Jo, per exemple, hi soc per designació del consell comarcal d’Esquerra al Segrià.

La setmana passada vam estar visitant la Meritxell Serret i es fa evident que ser a l’exili, lluny de la teva família i de la teva gent, a ningú li agrada. Però el moment és transcendental i hem de tenir clar que això, o ho fem nosaltres o ens ho faran. Que els joves fem un pas endavant és clau per tombar aquestes incerteses que pesen sobre el nostre país.

Les enquestes ens parlen d’un possible repartiment de sis diputats per a cadascun o de sis i cinc. En qualsevol cas, el més important és que sumant-nos, més la representació que tingui la CUP, tornem a tenir almenys 11 de 15. A Esquerra estem disposats i preparats per governar però és fonamental tenir majoria independentista. Si no hi ha aquesta majoria, el 21 de desembre el procés es refreda, si no és que s’acaba.

Si Europa, que ens estarà mirant, veu que no les guanyem nosaltres sinó els del 155, ens quedem davant un període de quatre anys en el qual ells tindran les mans lliures per parar el procés.

A les eleccions totes les possibilitats són reals. Són partits amb un electorat molt fidelitzat, no ho oblidem.

Això abans es deia dels partits d’esquerres, que tenien la culpa de no saber mantenir la seva base electoral. Nosaltres tenim un electorat que és crític, que ens mira amb lupa i avalua cada decisió que prenem. I així és tal com ha de ser. Ara bé, en el cas del PP, per exemple, sembla que com més malament ho faci, més vots aconsegueix.

A Lleida no passa ni més ni menys del que també passa a la resta de Catalunya.

Sí, l’Aran sí.

Es fa igual com a tot arreu. El que passa és que hi ha territoris on tenim més arrelament que en d’altres i on ens és més fàcil arribar a la gent. Però la campanya es fa de la mateixa manera a tot arreu. Volem apropar-nos a la gent en mercats, als mítings, a les associacions o a les entitats de veïns.

Primer de tot, la condiciona des del punt de vista personal.I després, perquè estem arribant a uns punts que estem normalitzant coses que no ho són. Telèfons punxats, correus espiats o seguiments a persones... Aquesta no és una campanya normal i no hem de deixar de denunciar-ho perquè no ho podem normalitzar. Més enllà de tot el tema personal, que ens afecta, si té o no alguna significació política no ho sabrem. Perquè el resultat de les eleccions es produirà amb Oriol Junqueras a la presó i mai podrem saber quins resultats s’haurien donat si l’haguessin deixat en llibertat.

Els estudis interns i els assessors diuen que és justament al revés. Junts pel Sí va tenir un efecte positiu: fem la independència i la fem junts, però ara del que es tracta és d’implementar la República.

Que deixin de jugar a aquest joc d’estar al mig, que vegin que així no ajuden a ningú.