Una ciutat al cor del conflicte

Ciutat sagrada per les tres grans religions monoteistes –musulmans, jueus i cristians–, Jerusalem és al cor d’un dels conflictes més antics i enquistats del planeta, el que oposa israelians i palestins d’ençà de la partició de Palestina i la creació de l’Estat d’Israel, el 1948. D’aleshores ençà, aquesta ciutat antiquíssima, seu de monuments emblemàtics com l’Esplanada de les Mesquites, el Mur de les Lamentacions i el Sant Sepulcre cristià, ha estat un focus permanent de tensió.

El pla de partició de Palestina elaborat per l’ONU després de gairebé tres dècades de mandat britànic preveia l’establiment de tres entitats polítiques: un estat jueu, un estat àrab i un estatut particular per a Jerusalem, emparat sota règim internacional especial i administrat per les Nacions Unides. El pla va ser acceptat pels sionistes però rebutjat pels líders àrabs. L’estat d’Israel es va proclamar el 14 de maig del 1948 i va fer de Jerusalem oest la seva capital, mentre que la part est de la ciutat quedava sota control de Jordània. Va ser durant la Guerra dels Sis Dies contra una coalició d’estat àrabs (1967) quan els israelians es van apoderar de Jerusalem est i se’l van annexar.

Una llei de 1980 concedirà a Jerusalem l’estatut de capital “eterna i indivisible” d’Israel. El mateix govern de l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, ho recordava dimarts: “Jerusalem és la capital del poble jueu des de fa 3.000 anys i la capital d’Israel des d’en fa 70.” Pels israelians, això val per a tot Jerusalem, oest i est, ciutat “reunificada”. Però l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), interlocutora de la comunitat internacional i d’Israel, reivindica Jerusalem est com la capital d’un futur estat palestí independent. També el grup islamista Hamàs, que no reconeix Israel, parla de Jerusalem –sencer– com a capital.

Per la seva banda, l’ONU no reconeix l’annexió de Jerusalem est, que considera territori ocupat, i ha denunciat que la llei israeliana de 1980 viola el dret internacional. Per l’organització internacional, l’estatut final de Jerusalem ha de ser objecte d’una negociació entre les parts. La visió internacional més àmpliament compartida és la que considera Jerusalem com la capital d’Israel i d’un estat palestí independent.