Maria Rovira
Número 8 de la CUP i regidora a Barcelona
“Només amb la gent serà possible materialitzar aquesta República”
Psicòloga de formació, Maria Rovira (1988) és la portaveu de la CUP Capgirem Barcelona a l’Ajuntament de la capital catalana, on van entrar per primer cop l’any 2015 amb tres edils.
Per què la CUP participa en unes eleccions que considera imposades?
Entenem que venen d’un estat absolutament demofòbic, que ha intervingut les institucions i les finances catalanes i que està volent intervenir mitjans de comunicació públics i, fins i tot, els centres educatius. Però, malgrat tot, vam considerar que era necessari presentar batalla i continuar endavant per poder construir la República, que sí que va ser proclamada. El 21 de desembre hem d’anar amb més empenta que mai per poder tenir la força necessària per materialitzar aquesta República, que passarà per les urnes, sí, però que des del nostre punt de vista passa sobretot per l’autoorganització popular. Només amb la gent serà possible materialitzar-la. Amb les institucions no és suficient, ni de bon tros.
Com plantegen implementar la República, doncs?
Cal que hi hagi un híbrid entre les connexions i l’entramat que tenim en l’àmbit institucional i en el de l’administració pública, però també és fonamental l’autoorganització popular. Nosaltres apel·lem molt clarament als treballadors públics de l’administració perquè entenem que, encara amb més motiu, s’han de posar al servei de les voluntats majoritàries. Això no va de la llei a la llei, va del fet que cadascú, amb determinació, es posi a disposició de la construcció de la nova República. Ja hem vist quin és el nivell de repressió de l’Estat espanyol i, per tant, cal que tots ens comprometem de manera ferma. No es pot confiar només en unes institucions que, com ja ens han dit, continuaran intervingudes el 22 de desembre si guanyen les forces independentistes.
Hi ha hagut unilateralitat aquest mandat?
Nosaltres defensem fermament la República de l’1 d’octubre i entenem també que hi havia certes estructures bàsiques que havien d’estar preparades. Això no s’ha fet i continuem pensant que és conseqüència, en part, d’haver seguit una estratègia basada en el fet que el procés d’emancipació nacional del principat de Catalunya passava només per anar de la llei a la llei. Tots hem d’assumir la responsabilitat que la República no es tirarà endavant si no hi posem els cossos, la intel·ligència i la determinació. Per això interpel·lem directament els treballadors públics i també els municipis. No em refereixo només als ajuntaments, sinó a tot el teixit associatiu arrelat al territori. Si els diferents agents –i això inclou els comitès de defensa de la República i les diferents organitzacions– es posen al servei de la República, es podrà materialitzar de forma efectiva.
La via unilateral és l’única sortida possible?
Entenem que no hi ha cap més via. L’Estat espanyol és absolutament antidemocràtic i, per molt que hi hagi un canvi de partit en el govern, continuarà sent així. Estem parlant de tot un entramat juridicopolític que va des de la monarquia espanyola fins a la fiscalia, el Tribunal Constitucional i l’Audiencia Nacional hereva del Tribunal de Orden Público franquista, sense deixar de banda els partits del búnquer: el Partit Popular, Ciutadans i el Partit Socialista. Davant d’aquesta situació, només ens queda la unilateralitat per poder tirar endavant l’abastiment de drets i llibertats que volem que signifiqui la República Catalana. Òbviament estarem oberts a parlar de tot, com ho hem estat sempre.
El referèndum és ja una pantalla superada?
El referèndum es va fer l’1 d’octubre enmig d’un estat de repressió absoluta. Malgrat això, la gent va sortir al carrer i va defensar amb els seus cossos el fet de posar urnes i de dipositar paperetes. Va ser un exemple del que és la voluntat popular i l’autoorganització. Per tant, nosaltres entenem que el referèndum es va celebrar, que es va guanyar i que es va proclamar la República. Ara cal materialitzar-la.
Es veuen en un govern amb JxCat?
No podem respondre ara. Ho debatrem a partir del 22 de desembre, un cop coneguem la correlació de forces i quines són les voluntats dels diferents partits polítics. Haurem de veure també cap a on empeny la gent.
I amb ERC?
El mateix.
Puigdemont ha de ser el president de la República?
Puigdemont és ara el president legítim de Catalunya. A partir del 22 de desembre decidirem qui ha de presidir la República.
Què exigirà la CUP si el seu suport és necessari?
Nosaltres hem traslladat una proposta a JxCat i ERC perquè tres punts del programa puguin ser coincidents. Òbviament, reclamem la llibertat dels presos i que l’Estat espanyol i els cossos policials que tenim imposats marxin del territori. Reivindiquem també la República de l’1 d’octubre i la seva ratificació. Volem, per tant, que es tirin endavant les estructures necessàries per materialitzar-la. Ens va sorprendre que JxCat i ERC no recollissin la República com una realitat. No entenem que s’entri en un terreny que pugui assemblar-se al retorn a l’autonomisme o que ens situï en un escenari de pacte. Som conscients que hi ha un alt nivell de repressió, però creiem que ens hem de sobreposar i que això no pot suposar que fem un pas enrere.
El fet que no hi hagi cap membre de la CUP a la presó o a l’exili fa més fàcil defensar aquesta postura?
L’esquerra independentista fa molts anys que pateix repressió. N’és un exemple l’operació Garzón, del 1992, on va haver-hi persones que van ser detingudes i torturades. També l’han patit en els darrers anys persones que han defensat drets polítics bàsics, com ara vides dignes en les diferents vagues generals, persones que han defensat que no hi hagués especulació a Barcelona, que han estat directament ostatges de muntatges policials o que han defensat l’antifeixisme al carrer. Hem patit molta repressió i no només per part de l’Estat espanyol, sinó també per part dels cossos policials i els governs actuals. Sabem què és, tenim un llarg recorregut i no comparteixo que es pugui posar en dubte la nostra implicació en el procés per aquesta qüestió.
Si obté l’escó deixarà l’Ajuntament de Barcelona?
Sí, així ho tenim establert. Deixaria també la Diputació i em centraria en el Parlament.
La CUP ha vist en acció els comuns al consistori. Què creu que poden aportar en el moment en què ens trobem?
Més que què poden aportar com a estructura política, jo interpel·laria directament les persones que se senten referenciades pels comuns i que senten que formen part d’aquest espai en tant que volen que hi hagi uns drets socials forts. Els diria que lleis que avançaven cap a la consecució d’aquests drets socials han estat posteriorment tombades pel Tribunal Constitucional, com va passar amb la llei d’emergència habitacional, i que, per tant, l’autonomisme i l’avenç en drets socials són incompatibles. Fer realitat la garantia d’aquests drets socials i d’aquestes llibertats polítiques en el marc d’aquestes institucions intervingudes per un estat demofòbic és absolutament impossible. Per tant, jo els demanaria que se sumessin a la defensa de la República Catalana perquè només d’aquesta manera podrem decidir sobre aquests drets que són bàsics per al conjunt de les persones.
Creu que el trencament del pacte de govern amb el PSC suposarà un canvi en les polítiques de Barcelona en Comú?
Crec que sí hi haurà un canvi en algunes matèries, sobretot en les que estaven més vinculades al PSC. Per exemple, en l’àmbit de la cultura o de promoció econòmica de la ciutat. Entenem que és una oportunitat per fer aquest viratge a l’esquerra i perquè BComú apliqui el seu programa, que tampoc estava aplicant abans de tenir l’aliança amb el PSC. Li demanem que retorni al seu programa original, amb el que nosaltres coincidíem en diferents qüestions. Considerem que ara hi ha una oportunitat per a les classes populars, ja que BComú ha deixat d’estar lligada al partit que ha creat aquesta marca Barcelona que ens ha portat a una situació de precarietat laboral i de diferències socioeconòmiques molt greus entre diferents barris de la ciutat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.