“La transició cap a la República només és possible amb desobediència”

A la CUP no acostumem a fer apostes ni travesses. Espero i desitjo que torni a sortir una majoria independentista que es posi a treballar per a la implantació de la República.

L’1 d’octubre es va celebrar un referèndum que nosaltres considerem legal i vinculant i on la majoria del poble va votar perquè Catalunya esdevingui una nova República. Després van venir dies de dubtes, però finalment el dia 27 d’octubre el Parlament va declarar-la amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. I ara caldrà treballar per fer efectiva aquesta República. No hi veig altra sortida.

Desobeint. No hi ha cap més camí. Nosaltres creiem que la República només es podrà defensar i tirar endavant amb la desobediència. I això vol dir desobeir el 155.

Doncs implementant les 46 lleis catalanes que el Tribunal Constitucional té suspeses i que a la pràctica ens permetran desplegar la República. Hem de ser capaços, des del nou govern i des del nou Parlament, de defensar les nostres lleis i aplicar-les desafiant la censura de l’Estat espanyol i el seu aparell judicial.

Des de la CUP, mai no hem cregut en aquella estratègia que defensaven alguns que marcava la transició de la llei a la llei. La transició cap a la República només és possible amb desobediència. Els catalans i les catalanes ja van demostrar l’1-O que estan disposades a defensar les seves institucions. La sobirania popular és al carrer i des del carrer s’ha de continuar liderant el procés per fer efectiva la independència de Catalunya.

El dia 21-D hem de guanyar en vots i en escons. Necessitem revalidar una majoria parlamentària per fer efectiva la República i confiar que la majoria del poble ens farà costat.

Això és fer futurologia i a nosaltres no ens agrada ni crec que sigui bo. Nosaltres tots els acords els fem sobre el programa polític. El que ha de quedar clar a tothom és que l’etapa autonomista està tancada i que des de la CUP defensarem l’endemà del 21-D el desplegament de la República sense concessions. Ni millora del finançament ni pacte fiscal ni res de tot això.

Sincerament, no tinc cap esperança en Europa. La seva posició ja va quedar clara amb el seu silenci còmplice davant les càrregues policials de l’1-O, els empresonaments dels consellers i els Jordis i l’exili de la meitat del govern. En aquesta UE dels estats i les retallades Catalunya no hi té lloc.

La nostra aposta és la de l’Europa dels pobles i no l’actual model d’una Europa on manen els estats i s’imposen les retallades socials. No podem estar supeditats a aquesta situació, no.

Doncs suposo que sí. És que en aquesta Europa actual nosaltres no hi tenim cap esperança ni una.

És com un batibull d’emocions. Tenim presos polítics, membres del govern i el president a l’exili... Tot és tan injust! I una justícia que és el braç executor del govern espanyol. Com s’explica que un govern que presumeix de democràtic i una justícia que presumeix d’independent tolerin una concentració feixista davant la seu nacional de la CUP i, en canvi, prohibeixin els llaços grocs? És el món al revés...

Nosaltres defugim dels noms perquè en aquestes eleccions no és Puigdemont sí, Puigdemont no. Parlem d’implantar la República, d’activar un pla de xoc per donar resposta a les necessitats socials i exigir la llibertat dels presos polítics. Aquest és el nostre programa i d’aquí no ens mourem.