Un 21-D de deu milions
Els partits catalans amb representació tenen previst gastar 10,1 milions d’euros durant aquesta campanya, uns 600.000 euros per sota del que la Sindicatura de Comptes va acreditar pels comicis del 2015
Ciutadans és la formació amb el pressupost més elevat i que més creix, mentre que la CUP es quedarà de nou per sota del mig milió d’euros
Demanar el vot durant la campanya de les eleccions al Parlament del proper dia 21 no és sols qüestió de discurs polític, sinó també de diners. Els set partits que concorren als comicis i que ja van aconseguir representació parlamentària ara fa dos anys tenen previst gastar un total de 10,1 milions d’euros aquesta campanya electoral, una xifra que és 600.000 euros inferior als 10,7 milions de despesa electoral que va acreditar la Sindicatura de Comptes respecte a la campanya del 2015, i encara molt més per sota dels 12,8 milions de la campanya del 2012. Gairebé tothom redueix respecte de dos anys enrere la quantitat que té previst invertir en la cursa del 21-D, amb dues excepcions. En un extrem, Ciutadans (Cs), que preveu gastar-se 2,1 milions, mig milió més que el 2015, i que és la candidatura amb el pressupost més elevat en aquesta convocatòria. I en l’altre, la CUP, que es manté pràcticament estable amb una despesa per sota del mig milió d’euros i torna a ser, com fa dos anys, el partit que menys gasta.
La despesa electoral d’aquesta convocatòria està regulada per un decret del 3 de novembre passat en què es fixa tant la despesa màxima com les subvencions a què tindran dret els partits polítics que es presentin a les eleccions. D’una banda, el màxim de la despesa electoral és el resultat del càlcul de 0,40 euros per cada ciutadà de dret a les circumscripcions on es presenti cada partit (el 2015, aquest límit es va traduir en 3,9 milions d’euros per candidatures a les quatre demarcacions). La part d’aquesta despesa que podran pagar amb una subvenció de la Generalitat, però, dependrà dels resultats que obtinguin a les urnes, i sols hi tindran dret les candidatures que com a mínim obtinguin un escó. Així, cada partit rebrà 16.101,60 euros per cada escó, a més d’aportacions per cada vot i elector. L’import de la subvenció resultant, però, no sol cobrir la totalitat de les despeses en campanya, fita que el 2015 sols la va aconseguir la CUP.
Repartiment
Segons les dades de despesa per a aquesta campanya recopilades per Europa Press, més de la meitat (en concret, un 55,4%) correspon a un dels tres partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155, és a dir, Cs, el PP i el PSC, que sumen 5,6 milions de despesa prevista en aquesta campanya. El 2015, les tres formacions van sumar el 39,17% dels vots. D’altra banda, el bloc independentista suma un total de 3,2 milions de despesa electoral, un 32,1% del global, malgrat que les formacions el 2015 van aconseguir el 47,74% dels vots. Catalunya en Comú, amb el 8,9% dels vots ara fa dos anys, representa el 7,8% dels diners que es gastaran pel 21-D.
Mentre Cs és l’única candidatura que ha incrementat la seva despesa respecte del 2015, el segon lloc pel que fa a pressupost previst per a les despeses electorals l’ocupa ERC, que té previst gastar 1,8 milions d’euros, la meitat del que el 2015 la coalició Junts pel Sí va destinar a la campanya segons les xifres de la Sindicatura de Comptes. Els que llavors van ser els socis de coalició dels republicans i que ara concorren sota la marca de Junts per Catalunya, per la seva banda, tenen prevista una despesa d’1,4 milions d’euros. Per tant, la suma de totes dues candidatures està per sota de la despesa que van fer plegades fa dos anys, 3,7 milions. En el cas de JxCat, el pressupost està molt lluny dels 3,8 milions que CiU va gastar en la campanya del 2012, o els més de 4 milions del 2010.
El PP, per la seva banda, coincideix amb els republicans amb una despesa prevista d’1,8 milions, uns 100.000 euros menys del que consta a la Sindicatura de Comptes del 2015, mentre que el PSC baixa dels 2 milions d’euros gastats el 2015 a 1,7 milions. Catalunya en Comú - Podem preveu una despesa electoral de poc més de 790.000 euros (el 2015, Catalunya Sí Que Es Pot va gastar 1 milió d’euros), i la CUP preveu un pressupost de 433.000 euros, lleugerament per damunt dels 414.059 euros que va gastar ara fa dos anys.
La propaganda, el més car
L’enviament de propaganda electoral al domicili dels electors és un dels conceptes que més recursos xucla als partits a l’hora de finançar la campanya. De fet, s’havia plantejat l’opció de fer un enviament únic (fet que suposa que tota la propaganda arribaria en un mateix sobre i enviament, amb el consegüent estalvi), però finalment no hi ha hagut acord entre els partits. En el cas de Cs, per exemple, tres de cada deu euros que inverteixen, es destinen a publitramesa, mentre que ERC destina gairebé el 40% del pressupost a aquest concepte.
Tots els partits que vulguin obtenir una subvenció per finançar les despeses electorals han de presentar els comptes amb les despeses justificades entre el 31 de març i el 25 d’abril davant la Sindicatura de Comptes, que serà qui fixarà l’import que haurà de rebre cada formació.
