Sortim a sumar, sortim a guanyar

Imagineu-vos que un partit fort, cohesionat, generós, amb capacitat de sumar majories transversals, amb una trajectòria honesta, neta sempre, que treballa pel progrés social, que eixampla espais i que duu la República als seus gens, guanya el 21-D.

Seria una gran notícia, seria un pas ferm endavant i alhora una regeneració de la política catalana i un rearmament en les nostres conviccions. El país, en majúscules, ho necessita. Un país que no pot ser patrimoni de ningú perquè això el fa més petit, un país que s’ha de visualitzar de tots si volem guanyar i assentar allò que va ser la voluntat de votar per decidir aguantant la pluja de cops de porra o la rèplica cívica de l’Aturada de país; ambdós amb un protagonista i motor principal: el poble, els ciutadans.

Som els hereus de Macià i Companys, som els hereus d’un Octubre que s’estudiarà als llibres d’història, un Octubre que no ha estat el final de res sinó el principi de tot. Però també volem ser els hereus dels que van dignificar barris i ciutats als anys seixanta o els que van fer de l’Escola Catalana una Escola de tots.

Necessitem afermar cada pas, necessitem superar debats identitaris que no sumen, necessitem exhibir una trajectòria ètica davant un Estat governat per elits parasitàries. La República Catalana, per afermar-se, ha de plantejar una societat lliure i justa, creïble, que la faci més atractiva per a aquells que no tenen com a prioritat la independència o que han vist en la corrupció a Catalunya semblances amb la indústria de la corrupció que és el PP i que molt sovint ha estat el PSOE.

A Escòcia aquest paper central l’ha fet l’SNP. Aquí, crec molt sincerament que s’ha de bastir sobre ERC. I ho crec cada dia més, és de vital importància si aspirem a fer realitat i a implementar allò que hem acaronat. Tenim una feinada al davant gegantina i no ens podem permetre que el Bloc del 155 assalti les institucions i passi la piconadora per tot el país.

Durant aquests darrers dos anys hem anat a totes, hem demostrat sempre generositat arreu, hem demostrat sacrifici, hem assumit la major part de les responsabilitats polítiques i de gestió, hem sumat gent de diferents tradicions i els hem incorporat en un projecte inclusiu i ambiciós; hi hem estat sempre i mai cap dels nostres ha fallat, ni un. I quan a companys de viatge els han tremolat les cames o han dubtat, els hem ajudat a seguir endavant, oferint les nostres espatlles, o hem assumit, silenciosament, tot allò que no es veien amb cor de fer. Ens hem exposat i hem lluitat com ningú, sense cap rancúnia, sempre per amor a la llibertat.

Avui us demano, des de la Presó d’Estremera, que mobilitzeu a tothom de cara al 21-D, que tothom vagi a votar per parar els peus als del 155, que feu confiança a ERC, que se l’ha guanyat amb escreix. Veurem els propers dies com l’Estat accentuarà la repressió sobre ERC, és la formació a batre perquè és central i perquè és l’única que pot articular majories guanyadores, desfer empats i teixir complicitats. I també és des d’Estremera que vull fer arribar una càlida abraçada al Toni i la Meritxell. I a la Clara, el Carles i el Lluís. I especialment, als Jordis, reclosos i aïllats a Soto del Real.

Sigui com sigui, a votar. Tothom, aquesta és la prioritat. Guanyar i guanyar, al servei de la majoria, amb vocació de cohesionar el país i que mai més ningú no ens pugui dir que cap de nosaltres no pot aspirar a tot. La nostra mai no serà una societat de privilegis. Entre tots, tot. Amb nosaltres sempre s’hi podrà comptar, que tothom ho tingui present i que tothom en prengui exemple. I que el resultat sigui un Govern més fort que mai, més plural que mai i més determinat que mai per treballar al servei de la ciutadania i la democràcia, per la justícia i la llibertat. Pel que fa a mi, a disposar, amb tot l’ànim i tot el coratge, al servei del país, seré el que la ciutadania decideixi, conscient que si guanyem els ho posareu molt més difícil per mantenir-me tancat a la Presó i impedir-me l’exercici d’uns drets –i responsabilitats, les que siguin– dels quals no he estat privat per cap sentència.

I no perdem l’esperança: si dilluns sis companys deixaven enrere la presó, també els que avui estem empresonats podrem trepitjar el carrer, abraçar els nostres fills i seguir lluitant per la democràcia.