Política

MARC SOLSONA

Número 2 de la llista Junts per Catalunya a Lleida

“Això va de Rajoy o Puigdemont, de democràcia o article 155”

Aquesta setmana es compleixen set anys de l’arribada de Marc Solsona (1976) a l’alcaldia de Mollerussa. El 21 de desembre aspira a repetir l’escó de diputat que va obtenir el 2015

Amb accions com la retirada per la força de les peces d’art de Sixena, la campanya electoral es fa sola?
La campanya ve motivada per una imposició: l’article 155. Aquestes són unes eleccions convocades unilateralment per l’Estat espanyol. Ciutadans i el partit dels socialistes en són còmplices. La retirada del Museu de Lleida de les obres d’art de Sixena és un espoli davant dels nassos dels lleidatans. A veure si la gent entén què ens estem jugant en aquestes eleccions. Són imposades, això és indubtable, però hem d’aprofitar qualsevol oportunitat democràtica per guanyar per majoria.
Els partits independentistes se’n fan un tip, d’apel·lar a una victòria per “àmplia majoria”.
Abans del 27 d’octubre la majoria parlamentària va ser suficient per declarar la independència. Si volem continuar el camí, necessitem que ningú pugui posar en dubte que hi ha majoria d’escons, però també de vots. De cara al món aquesta seria la millor carta de presentació.
I si aquesta “àmplia majoria” independentista no es dona, què preveu?
Jo crec que es donarà. El meu escenari número u és aquest. En cas que es guanyi però que alguna de les variables no sigui la desitjada, tampoc no serà una marxa enrere, hi haurà una modulació dels tempos. Ara bé, una cosa hem de tenir clara: qualsevol escenari que es doni el 22 de desembre i que no sigui una restitució del president legítim i del seu govern, qualsevol altra cosa, serà una victòria del 155. Si volem derrotar els unionistes i l’Estat espanyol, hem de guanyar de manera clara. Per nosaltres aquestes eleccions tenen un caràcter binari: això va de Rajoy o Puigdemont, de democràcia o d’article 155.
No concórrer en una llista única fa trontollar la pretesa unitat de l’independentisme?
A nosaltres no ens correspon contestar això, nosaltres volíem la llista única. Ara bé, si finalment el bloc independentista ha decidit presentar-se per separat és perquè la suma sigui millor, no per buscar noves aliances. Es tracta d’aconseguir sumar més suports a tot el que hem fet des de Junts pel Sí. Portem dos anys d’acció de govern i esperem allargar-ho.
Creu que, a l’hora de repartir els escons, aquesta falta d’unitat perjudicarà el bloc independentista i beneficiarà els unionistes?
Amb la llista unitària, hi havia un possible escenari que no s’hauria contemplat mai: que Ciutadans pogués ser la primera força en alguns llocs. No és el cas de Lleida, però, si fem cas a les enquestes, sí que es pot donar en algunes zones. La lectura que es faci d’una victòria de Ciutadans, ni que sigui una victòria segmentada, pot ser una interpretació perillosa i no ens podem permetre aquestes lectures enganyoses.
Aclarir com aniran repartits els 10 escons que es va emportar Junts pel Sí el 2015 és una incògnita; fa un pronòstic?
Jo crec que guanyarem a Lleida.
Presenten el millor cap de llista possible?
No ens presentem per escollir president, sinó per restituir-lo. Portem l’únic candidat que podem portar.
La pregunta feia referència al cap de llista per Lleida.
Junts per Catalunya continua amb el candidat que va presentar el 2015. En Josep Maria Forné és una persona que aglutina les diferents sensibilitats que hi ha al territori. Per trajectòria i per to, és el millor candidat.
El bloc independentista clama per aconseguir una alta participació. Però l’ofensiva policial de l’1 d’octubre, la intervenció de les administracions catalanes per part de l’Estat o la retirada de les peces de Sixena sembla que haurien de ser incentius clars per a la seva base electoral. Creuen que el votant independentista té problemes de memòria?
Segurament no caldria recordar-ho. Però estem en campanya i estem bombardejats per diferents plantejaments polítics, és important que no ens distraguem. En tot moment hem de recordar que som aquí perquè l’1 d’octubre va haver-hi un referèndum i el 27 d’octubre una declaració d’independència. Hem d’anar-ho recordant perquè la trampa del bloc constitucionalista és mantenir que aquestes són unes eleccions normals, que aquí es debat sobre salut i infraestructures. I aquí no estem parlant de res d’això, estem parlant de restituir el govern legítim.
El cansament de la gent és un handicap per guanyar vots?
Podem entendre que la gent estigui estressada, han passat coses molt grosses. Sabíem que aconseguir la independència no era prémer un botó i llestos. Però cada dia tenim més arguments per pensar que no ens podem quedar a casa. Cansament és igual a resignació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.