“Madrid tindrà un problema si guanyen les forces independentistes”

Si l’entenem com a implicació en la institució, ja sigui de base o en unes eleccions, l’he tinguda sempre molt clara, des de petita. Quan la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveras plantegen una unió d’esquerres i un trencament amb allò establert, i la intenció de crear un nou procés constituent, jo m’hi sento interpel·lada. Quan la CUP demana al Procés Constituent si vol participar a les municipals és quan faig el primer contacte amb la CUP. M’he quedat en aquestes files amb el convenciment que la qüestió social és prioritària, però la qüestió nacional és paral·lela.

Suposo que ho faig pel suport dels meus companys. No m’ho hagués plantejat mai de la vida, però la trucada d’un company dient-me: “Creiem que pots ser la persona” m’omple d’honor. Soc molt conscient del que això significa i del pes que té en aquestes eleccions, plantejades de forma il·legítima i que no compartim en cap sentit, però on hem de concórrer perquè no tenim més remei que anar-hi.

Bastant limitades. Si no ho recordo malament, dels deu diputats al Parlament, set eren de Barcelona. No és viable que entri, malgrat que si ho fes voldria dir molt; voldria dir que la gent ha entès el paper que fa la CUP més enllà dels tòpics.

La força de la CUP sempre és el plantejament sobre l’economia i sobre els drets socials. De fet, la campanya es planteja des de dos punts de vista. D’una banda, la materialització de la República, que neix del mandat de l’1-O. D’altra banda, el que anomenem els decrets de la dignitat: accions per part del govern que vagin des de plans de xoc contra la pobresa fins a assumir com a responsabilitat pública llocs estratègics d’energia, ports, telecomunicacions... passant per l’exigència d’un servei públic sanitari, d’educació, etc. La qüestió nacional és indiscutible, però ha d’anar aparellada d’unes garanties dels drets de les persones.

Jo penso que sumen igual i que serà el bloc conjunt el que sumarà a l’hora d’interpretar les conclusions del que passi.

El primer que hem de fer és una gran crida a anar a votar, és la primera necessitat. Jo apel·laria que la gent anés a votar convençuda, no pas amb por, perquè estem en una situació de coacció i, fins i tot, de terrorisme d’estat. Hem de ser valents en defensar el que creiem, en dir-ho en veu alta, i en no tenir por de les represàlies. Són conscients que tenen el poder i que el poden utilitzar com vulguin, ja ens ho estan demostrant, però hem d’aixecar el cap, perquè l’altra posició és l’humiliació. També faria una crida a a l’apoderament de cadascú de nosaltres per estar a les urnes i vetllar perquè tot es produeixi adequadament, tenint en compte qui farà el recompte final. Madrid tindrà un problema,si guanyen les forces independentistes, perquè estarem legitimats per continuar amb el paper que havíem assumit. Si no accepten el resultat, s’haurà de veure amb quines condicions ho fan.

Si fos per la CUP, nosaltres tenim molt clar què volem i a qui donarem suport com a govern català. Tant ERC com JxCat saben que la CUP només donarà suport a un govern que materialitzi la República i que avanci en la protecció de drets socials. Sobre qualsevol altre escenari, caldrà parlar-ne molt.

És que no hi ha pla B. A l’altre costat no hi ha hagut mai diàleg, no ha vingut mai cap iniciativa en aquest sentit. Per nosaltres és una mica inconsistent pensar que això canviarà, després del que estan fent. És una ofensiva brutal el que està fent el govern de Madrid sobre Catalunya i sobre els ciutadans catalans. Nosaltres ja fa temps que hem girat el full del diàleg. La unilateralitat és l’única via que creiem que és factible en aquest procés.

Per mi la Marta, que és companya del Col·legi d’Advocats de Vic i que porta els nens a la mateixa escola que els he dut jo, gaudeix de tota credibilitat i de més credibilitat que altres persones. Al que Marta Rovira diu jo li dono el meu vot de confiança. Que la CUP hagués pres altres decisions? És possible.