“No ens plantegem cap pas pensant en les conseqüències personals”

És una campanya per a unes eleccions il·legals i il·legítimes, que no ha convocat el president de la Generalitat, tal com pertocaria, i condicionada per a ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Els del bloc del 155, en canvi, poden fer i dir el que vulguin. No són unes condicions admissibles en democràcia, ni de bon tros, però allà on hi hagi urnes nosaltres hi serem. Les eleccions les han convocat ells i, per tant, hauran d’acceptar el resultat. El que cal és guanyar-les novament i fer-ho en vots i en escons. Si no, l’alternativa és que ells segueixin manant i el 155 haurà aconseguit el seu objectiu.

La República es va votar al Parlament de Catalunya, que va donar un mandat molt clar al govern de la Generalitat. L’estem construint i el Procés Constituent ha de continuar endavant. El mandat del Parlament continua vigent, per això s’aplica el 155.

No es tracta només d’ERC, cal una proposta àmplia i transversal perquè aquest Procés Constituent avanci. El primer element que cal posar sobre la taula, i que és imprescindible, és que en aquestes eleccions hem d’obtenir un resultat que no pugui generar cap dubte. Una república no es pot construir a partir d’una única mirada, cal ser molta gent. Fins i tot els que potser ara no es consideren independentistes, però sí demòcrates i republicans, han d’estar en la construcció de la República Catalana.

Sí, però ja sabíem que això en un estat com l’espanyol implica uns costos elevadíssims. Tan elevats com els que estem vivint, amb el nostre president de partit i altres companys a la presó. Tothom sap que els costos personals i polítics hi són i hi seran, i el que fem és assumir-los. No ens plantegem cap pas polític pensant en les conseqüències personals. Si som aquí és per arribar fins al final.

No crec que fos ingenuïtat. Sabíem que arribaria el 155 i que potser no tindríem tots els suports que desitjàvem, però també que hem d’anar fins al final. Potser se li pot dir ingenuïtat al fet de mantenir tant el diàleg damunt la taula. Jo dic que és l’única via que tenim. Diuen que només amb la violència es pot assolir la independència. Jo ho rebato dient que només amb el Baix Llobregat podem assolir-la. Per tant, el que hem de fer és cohesionar-nos, ser forts i avançar en aquesta línia.

El referèndum de l’1 d’octubre és un mandat democràtic i multilateral, perquè hi va participar molta gent. Hem de ser conscients que cal que siguem molts més. D’altra banda, nosaltres entenem que el diàleg sempre estarà sobre la taula i això ja implica una bilateralitat. Si obtenim un 80% de suports al procés en defensa de la República el 21 de desembre segurament et diré que la unilateralitat és possible. Però amb els percentatges que tenim ara mateix hem de situar la partida on està i l’element més important és que, al final, has d’acabar negociant. Cap procés d’independència ha acabat sent unilateral completament. Sempre hi ha hagut una fase bilateral. Amb tot, tenim molt clar que si la posició del govern espanyol es manté com fins ara no demanarem permís per fer efectiu el mandat del poble de Catalunya.

El referèndum és el de l’1 d’octubre i l’hem guanyat sobradament, però ara torna a haver-hi unes eleccions, convocades per Rajoy. Són el referèndum que ells volen. Unes eleccions plebiscitàries, igual que nosaltres vam tenir les del 27 de setembre. Per tant, de nou se’ns interpel·la per anar-hi i guanyar, i això és el que hem de fer.

Tota decisió presa fins ara ha estat marcada per dos condicionants: el temps i la capacitat. El temps ha estat un condicionant negatiu i ja ho hem admès. Hem volgut anar molt ràpid. Pel que fa a la capacitat, sí que estàvem avançant. La prova és que tenim lleis aprovades que asseguren el pas, com ara la de transitorietat jurídica.

Ell és el president legítim, com també hi ha un vicepresident legítim. Ara bé, el govern d’aquest país és imprescindible per continuar amb el procés constituent i cal buscar alternatives per si el govern legítim no pot tornar i exercir. Necessitem un govern executiu fort que tingui la capacitat de fer efectiva la República. També cal posar sobre la taula quina República volem. Nosaltres defensem una República social per i al servei de les classes populars.

Ens veiem pactant amb tothom que vulgui avançar, es digui com es digui. Amb els comuns o amb qui pertoqui, sempre i quan estiguin per la feina. El que hem de tenir molt clar és que no podem fer un joc de trilerisme. Ja hi ha gent que paga molts costos i sabem que en pagarem més i, per tant, tothom ha de ser responsable de la situació que estem vivint al país. Ja no s’hi val demanar coses que no poden fer-se realitat.

Ciutadans es va presentar a les darreres eleccions municipals demanant el canvi. Quan acabi el mandat, l’alcalde del meu poble, Enric Llorca, ho haurà estat durant 24 anys. Primer li van donar l’estabilitat i després van accedir a entrar al govern. És l’únic govern de Cs a tot el país, però cadascú pren les decisions que pren. A nosaltres ens toca preparar molt bé les municipals per guanyar-les i demostrar que Sant Andreu de la Barca és una opció molt més democràtica i d’esquerres. Ara mateix, al meu poble no existeix el PSC, és el partit Llorquista: les decisions de l’alcalde són les que prevalen. Al plenari hi ha una figura preeminent i el debat polític real és inexistent. El PP, a més, s’hi sent molt còmode fent de crossa del govern. Aquí el bloc del 155 està molt ben establert.

No veig que hi pugui haver més problemes. Jo continuo tenint les mateixes relacions personals amb gent que pensa radicalment el contrari que jo i no hi ha problema. Nosaltres som uns ferms defensors del diàleg i mai tancarem aquesta porta. En un dels darrers plens municipals, per exemple, els del bloc del 155 no volien que presentéssim mocions en contra del 155 i en defensa del retorn dels presos perquè deien que no s’havia d’atiar la crispació política. És tot el contrari. Si no vols atiar-la, has de fer que les institucions avancin. Per tant, hi ha d’haver diàleg, hi ha d’haver debat polític. Sí que és veritat que és més difícil quan hi ha una repressió com la que hi va haver l’1 d’octubre al nostre poble, on es van produir quatre intervencions de la Guàrdia Civil en tres col·legis electorals.

Si alguna situació s’ha produït en aquest institut és la contrària. Els nens o joves independentistes són clarament una minoria. S’ha amplificat una problemàtica concreta que s’hauria d’haver vehiculat de forma interna cap al departament d’Ensenyament, amb els serveis territorials i les inspeccions que calguessin. En canvi es va optar pel circ mediàtic i això ha provocat una gran inseguretat en el centre i pot generar una gran inestabilitat. Em sembla que la gestió que se n’ha fet de tot plegat ha estat molt deficient. I, a més, encara no s’ha convocat un consell escolar municipal, malgrat que és una situació gravíssima. Qui porta l’àrea d’Ensenyament a Sant Andreu de la Barca és Ciutadans.

Que li preguntin a tanta i tanta gent que ha passat per l’escola catalana. És un atac de caràcter polític contra un dels nostres pilars. L’escola catalana ha estat aquest element de cohesió social que ha permès que, en una terra d’acollida com la nostra, tothom se senti partícip d’un mateix projecte. Gent que sap perfectament que és el que hi ha a l’escola catalana no pot continuar difonent això. Aquí és on nosaltres interpel·lem el PSC, que sempre ha defensat l’escola catalana i ara està al costat del bloc del 155, que hi va en contra. No tot s’hi val. Són ells els que estan aconseguint carregar-se la cohesió social amb l’aplicació del 155 i amb la destrucció de tots els pilars que fan que aquesta societat pugui créixer i tirar endavant.

Com que estem a l’oposició, segurament acabaré la legislatura. Durant el 2018 decidirem si em torno a presentar com a candidat a l’alcaldia de Sant Andreu de la Barca.