Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Dates: 7 de novembre del 1931-24 de març del 2017

Història: Partit fundat pocs mesos després de la proclamació de la República a partir de la confluència d’antics membres del tradicionalisme, Acció Catalana i la Lliga. Amb el restabliment de la democràcia, el 1979 va formalitzar una coalició amb CDC que es va anomenar CiU. Malgrat les tensions, l’aliança es va reforçar el 2001 amb un acord que convertia la coalició en federació. Al mateix temps, es va incrementar encara més la quota del partit a CiU, tant a nivell electoral com de càrrecs als governs. A partir de la segona dècada del segle XXI van començar a aflorar les tensions pel procés independentista. En el congrés del 2012 les tesis sobiranistes de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, van sortir derrotades per la línia oficial. Tanmateix, pressionada tant per la implantació progressiva de l’independentisme com per les creixents desavinences amb CDC, el 14 de juny del 2015 la direcció va convocar una consulta interna per resoldre novament la posició del partit sobre aquesta qüestió. La gestió del resultat, molt ajustat, va comportar la fi de CiU i la constitució de Demòcrates de Catalunya, partit format pels militants sobiranistes. El partit va renunciar a concórrer a les eleccions generals de juny d’aquest any. La complicada situació financera, determinada per un deute inassumible, la va abocar a anunciar un concurs de creditors al juliol. El 24 de març del 2017 la direcció d’UDC va anunciar l’inici del procés de liquidació del partit, dictat per un jutjat de Barcelona. Ara mateix només disposa d’un eurodiputat i un centenar de càrrecs locals.

Eleccions: En les eleccions del 27-S es va presentar en solitari i no va obtenir representació per primer cop des de la reinstauració del Parlament. Tampoc en va obtenir al Congrés dels Diputats en les eleccions del 20 de desembre del 2015. En les eleccions del 21-D no es presenta, però algun dels seus antics dirigents concorren a les llistes del PSC, com ara Ramon Espadalé i Montse Surroca.

Dirigents destacats: Josep Antoni Duran i Lleida, Ramon Espadaler i Montserrat Surroca.