“El repte que tenim al davant és guanyar per una àmplia majoria”

Doncs no. La història és molt llarga. Als anys noranta, nosaltres vam fer coalició amb Iniciativa i jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona amb aquesta coalició, però aquesta gent no va entendre res del discurs ecologista. L’única cosa que van entendre és fer una espècie d’opa per quedar-se el nom i van transformar IC-EV per crear un bodrio que es deia ICV. Fan veure que són ecologistes però no tenen ni tradició ni fan res digne de tal. Molt bla, bla, bla, però a l’hora de la veritat les polítiques ecologistes brillen per la seva absència.

De seguida que es va dissoldre el Parlament nosaltres vam fer contactes amb diferents partits independentistes, perquè sempre hem mantingut una posició clarament catalanista des que ens vam fundar. Mai vam voler ser part de cap partit estatal, i això ens va causar molts problemes, fins i tot amb les organitzacions verdes europees. Quan el president Puigdemont va fer la crida de fer una llista oberta, vam creure que, com a ecologistes, hi havíem de col·laborar. Nosaltres no ens hauríem ficat mai en una llista que portés unes sigles d’un partit.

No, ni amb les sigles del PDeCAT, ni amb les d’ERC ni amb les de la CUP.

Vam parlar amb els que portaven la candidatura i vam dir que com a ecologistes estàvem disposats a col·laborar amb el nostre coneixement, bàsicament si prenien com a seva tota la lluita contra el canvi climàtic, que és un repte importantíssim i urgent, i pel que el govern ja va aprovar per materialitzar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, per anar al 100% d’energia –no només de subministrament– renovable.

Sí, aquesta gent del 155 van causar un cop d’estat, cal dir-ho pel seu nom, vulnerant la seva pròpia Constitució, perquè en un article hi diu que els tractats internacionals s’incorporen a la legislació espanyola, i n’hi ha un, que és el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que en el seu article 1 diu que els pobles tenen dret a l’autodeterminació. Aquests senyors s’han pixat a la Constitució i a sobre diuen que som nosaltres, quan hem exercit un dret fonamental reconegut internacionalment.

Pot ser. Aquí del que es tracta és de guanyar al bloc espanyolero, que els que som grans ja el vam viure durant tota l’època franquista i ja sabem quin peu calcen. Aquest cop d’estat recorda moltes coses que vam viure quan érem jovenets.

Sí, per propagandas ilegales. La Guàrdia Civil ens va capturar a Cornellà tirant fulls de mà i vaig passar tres mesos a la presó, incondicional i sense fiança. Al cap d’un temps vaig tenir un judici a Madrid, al Tribunal de Orden Público, que liderava un personatge que és pare d’una persona que està amb el 155, i em van condemnar a sis mesos de presó.

Per als que vam viure el franquisme és reviure exactament el que passava llavors. Ha canviat el color dels policies –abans eren grisos i ara són blaus– però els mètodes de la Guàrdia Civil i de tothom són iguals.

Jo només en contemplo un: és molt important que els que defensem la República guanyem aquestes eleccions per golejada. El repte que tenim al davant és guanyar per una molt àmplia majoria, perquè això és donar un missatge molt clar arreu d’Europa i del món sobre què és el que vol el poble català. Jo confio que fins i tot gent que no es defineix com a independentista voti opcions independentistes, perquè és la millor manera de provocar l’enfonsament del règim del 78.

Veient el que xerren els de Catalunya en Comú, la veritat, no me’n refio ni un pèl. Qualsevol partit que tingui vincles amb Madrid està condicionat per la situació espanyola. Aquí el que volem és fer política catalana, no espanyola traduïda al català.

S’ha passat de la idea original de l’Europa dels pobles a una Europa d’uns poders financers i econòmics determinats. No hi confiàvem gaire, però clama bastant al cel la insensibilitat dels buròcrates que ocupen càrrecs en la Comissió Europea.