David Pérez
Número 9 de la llista del PSC per Barcelona
“Representem el catalanisme polític històric, que és pactista”
Té una llarga experiència política. Ha estat regidor a l’Hospitalet entre el 1991 i el 2003, diputat entre del 1999 i el 2017 i secretari segon de la mesa del Parlament la darrera legislatura
Al PSC plantegeu el municipalisme com un dels eixos de la campanya.
El municipalisme és una actitud. També des del govern de la Generalitat: entendre que amb els ajuntaments ha d’haver-hi complicitat per tirar endavant les seves propostes. Nosaltres pensem que, tot i que s’ha arribat a acords entre la ciutat de l’Hospitalet i el govern de la Generalitat, ha faltat una mica d’idea de municipalisme. I una segona qüestió: els ajuntaments també necessiten una certa estabilitat institucional, necessiten tranquil·litat i confiança. La Generalitat ha de donar seguretat i confiança a tots els sectors productius perquè les ciutats puguem desenvolupar polítiques econòmiques i d’ocupació.
Parleu també d’una fractura social que s’ha de resoldre i de millorar l’autogovern.
Miquel [Iceta] diu que la situació que tenim ara és molt delicada i complicada, i és absolutament necessari un canvi de rumb. Tenim una situació econòmica, una situació empresarial, una situació social, una situació política, una situació institucional d’enfrontament. Això s’ha de canviar.
Es refereix a un enfrontament amb el govern estatal, o entre dues posicions polaritzades?
Fins i tot entre institucions a Catalunya. La relació amb el Consell de Garanties Estatutàries, amb la sindicatura, amb els ajuntaments, no pot ser d’enfrontament permanent. No ens volem separar d’Espanya, però tampoc volem mantenir la situació actual. I quan parlem de fer propostes a Espanya perquè Catalunya se senti més a gust parlem d’una reforma de la Constitució, del Senat, de les lleis més importants, inclosa l’electoral, i parlem d’un sistema de finançament no que sigui més favorable per a Catalunya sinó més just. Si és més just serà més favorable per a tothom.
L’evolució de l’autogovern hauria de ser doncs primordial.
Si, en aquest moment estem en la pitjor etapa de l’autogovern de Catalunya dels últims 30 anys. Tenim una administració intervinguda per culpa d’alguns que s’han entestat a fer una cosa simbòlica que ens ha portat a aquesta intervenció. Aquesta intervenció es fa conscientment. Per tant, solucionar aquests temes és la millor manera per millorar l’autogovern. Nosaltres representem el catalanisme polític històric, que és un catalanisme pactista, no independentista.
Hi ha al davant un PP molt tancat en banda i un PSOE que no acaba de recollir aquest sentiment de diàleg.
El PSOE no, sincerament. Crec que Pedro Sánchez va molt de la mà de Miquel Iceta per desencallar aquestes propostes. Ho ha dit públicament i hi ha signats acords que van en aquesta direcció. El PP té molts anys de perfil a Catalunya, sense voler veure el que passa aquí. S’ha de dir que últimament ha actuat de manera adequada amb la convocatòria immediata d’eleccions. Nosaltres no volíem el 155, però tampoc volíem aquesta declaració unilateral d’independència que ha portat a un conflicte institucional increïble.
Com cosim les ferides amb una part del govern encara a la presó i una altra a Bèlgica?
Ha de ser una persona disposada a arribar a pactes i acords i amb la credibilitat que es poden arribar a pactes i acords. Ja sap el que diré.
Que Iceta és aquesta persona...
Ho dic sincerament, no n’hi ha cap altra. Malauradament, avui tots els polítics de Catalunya volen guanyar els altres.
Veu la revisió d’un tripartit d’esquerres?
Jo m’esperaria a veure els resultats electorals. A partir d’aquí, qui vulgui sumar-se a aquesta línia de diàleg, negociació i pacte amb un programa concret s’hi podrà apuntar. No volem trencar amb Espanya i no volem quedar-nos com estem. Hi ha partits que no accepten alguna d’aquestes dues premisses.
Com ha viscut, des de la mesa del Parlament, el procés de declaració d’independència?
Amb molta tristor. Pel que estava representant, pel meu país i pels meus companys de taula. És un desastre. Vam viure moments de tensió insuportable, d’enfrontament, de tristor, i jo espero que tothom hagi pres nota del que mai hauríem d’haver fet en política.
Vostè té una experiència dilatada en el parlamentarisme i la política municipal. Què creu que hi pot aportar?
Els que fa molts anys que estem en política fem una cosa que els joves de vegades no entenen, i és parlar amb tothom. Has de parlar amb els teus adversaris per saber què pensen, què volen i com ho volen fer. La millor manera d’arribar a acords és entendre el que vol l’altra persona, no des del frontisme. I una segona qüestió: jo vaig néixer a l’Hospitalet el 1960, crec que conec força la meva ciutat i crec que també puc portar la veu de l’Hospitalet al Parlament amb molt d’orgull.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.