“No sé si soc independentista; el paradís és a molts llocs”

Són unes eleccions molt polaritzades, però confio que nosaltres tinguem un bon resultat per poder contribuir a desglaçar aquesta situació. El dia 21-D ha de guanyar la majoria social.

Sí, l’única sortida viable a l’actual situació és una victòria del bloc progressista per tirar endavant el país.

Seria desitjable que aconseguíssim aïllar el PP i Ciutadans, que són els que ham imposat el 155 i fins i tot se l’han saltat.

Un bloc progressista no pot incloure els hereus de Convergència per molt que hagin adoptat un altre nom.

Lògicament. Per a nosaltres el mandat del senyor Puigdemont acaba tan bon punt el seu partit i els seus socis de govern accepten la convocatòria d’eleccions malgrat que les considerin il·legítimes. No té cap sentit que reclamin una legitimitat a la qual ells mateixos han renunciat. El dia 21 hauria de servir per ressituar Catalunya, i per a això ens cal un nou president.

Miri, nosaltres sempre hem dit que l’aposta per la unilateralitat ha estat un greu error i un fracàs. I l’aplicació del 155, tant o més. Podemos ha estat l’únic partit d’àmbit estatal amb representació al Congrés que s’ha definit en contra del 155. Nosaltres defensem un referèndum legal i pactat en què els catalans puguin exercir el seu dret a l’autodeterminació. Si en una cosa tenim a favor una majoria social que assoleix el 80% de la població és que els catalans han de poder decidir el seu futur.

Crec que van ser unes declaracions tretes de context, però de totes maneres no crec que fossin afortunades. Jo això no ho hauria dit mai. El fantasma del feixisme apareix quan es qüestiona l’statu quo, fonamentalment les forces reaccionàries. I aquestes són les que representen el bloc del 155.

Sí, perquè ja hem vist on ens porta. Però no només això. Darrere del procés s’han deixat de fer molts deures. S’ha descuidat la ciutadania. Ara ens cal aplicar polítiques socials urgents en àmbits com la sanitat o l’educació. I recuperar la capacitat de les nostres institucions per fer fora el 155. I la manera de recuperar aquest control de les nostres institucions és fer-ho amb una àmplia i generosa agenda social.

Si em pregunta si estic decebut, la resposta és que no. L’actual Unió Europa no és l’Europa dels pobles, que és la que jo desitjo. Aquesta Europa és l’Europa del capital i la dels interessos. L’Europa actual té molts dèficits democràtics. Si volem que ens agradi Europa, primer hem de canviar Europa, i això vol dir aliances i enteses polítiques entre diferents forces polítiques de diferents països.

No sé si soc independentista. En tot cas, no m’he sentit identificat amb l’independentisme que ha defensat el govern de Puigdemont, sobretot per com han fet les coses, de pressa i malament. El paradís és a molts llocs: un estat federal, confederal... Hi ha moltes fórmules possibles.

Som la llista amb més dones i, per tant, hem apostat per la feminització real de la política; hem posat molts temes socials sobre la taula i els portem en el nostre programa electoral, i perquè considerem que aquesta és la prioritat que ens reclamen els ciutadans i, finalment, tenim una proposta assenyada per resoldre el procés amb una sortida legal i pactada amb l’Estat.

Doncs perquè Catalunya en Comú ha incorporat al programa molts temes que són prioritaris per al Penedès, com poden ser fer efectiva la vegueria, millorar el transport públic i les connexions amb Barcelona i estar al costat de la pagesia.