“Un catalanista, per consciència, no pot votar qui avala l’article 155”

Ha estat excepcional de totes totes. Ja que la convocatòria no la fa qui pot prendre la decisió sinó un altre en aplicació de l’article 155 en interpretació lliure. I a sobre, tots els que reivindicaven el Consell de Garanties Estatutàries, què han de dir ara quan resolen que la majoria de les mesures preses amb el 155 són inconstitucionals. També ha estat excepcional per tenir candidats a la presó i a l’exili. Cal restituir les institucions i el president per refermar que la sobirania la té el poble.

És la prova que el 155 no és innocu. Que el fet de no tenir govern ens ha deixat indefensos, que l’Estat no defensa els nostres interessos i avala unes sentències amb un clar contingut polític. L’ús que es fa del 155 ens situa com a ciutadans de segona. I alguns partits que l’han avalat, com el PSC, hauran de justificar que ens hagin manllevat el govern i que s’empari en aquesta mesura per cometre un disbarat històric de perdre unes peces d’art que són propietat pública de la Generalitat i sense cap garantia de conservació. Sixena és un exemple clar de la indefensió dels catalans. És una vergonya i fa molt difícil que un catalanista, per consciència, pugui votar qualsevol dels partits que han donat suport al 155.

També serà excepcional perquè s’ha d’obrir un període per restituir el president com a símbol de la institució de la Generalitat i persona escollida pel Parlament i els ciutadans. S’han de restituir el govern, les institucions i la sobirania.

Crec que hi haurà una majoria sobiranista que pot ser de dues maneres. Amb vots i escons, que ens empeny cap a l’estat propi, o només amb escons, que ens ha de permetre recuperar l’autogovern i l’autonomia financera i derogar el 155. Si els unionistes perden i la Constitució queda deslegitimada, aleshores qualsevol polític sabrà que la legitimitat i la sobirania del poble quedarà per sobre de la legalitat. Si s’imposa el contrari s’entra en la deriva de l’autoritarisme, on la legalitat no té legitimitat.

És una pregunta que les altres candidatures han de respondre. Nosaltres no contemplem altre escenari que Carles Puigdemont sigui el president de la Generalitat. Fer el contrari seria legitimar el 155 i la submissió i no seria l’exercici de sobirania que pertoca fer.

Crec que sí perquè hi hauria una sola força sobiranista que aglutinaria tot aquest vot, però la llista transversal de Junts per Catalunya és el que més s’hi acosta, donant importància al món municipal, que és clau en el procés, com es va demostrar l’1 d’octubre; també amb persones independents i amb gent del Pirineu i la plana i amb paritat entre homes i dones. És la llista de la dignitat i l’esperança des de la transversalitat davant la repressió, la humiliació, l’amenaça i la por.

Tenia dubtes si continuava o no, però és cert que el president va tenir un paper prominent per tirar endavant amb aquesta transversalitat i amb una gran generositat per part del PDeCAT, que ha ofert la seva estructura quedant al marge i donant llibertat i confiança al president. I sí, és cert que em va demanar expressament que encapçalés la candidatura.

És veritat que he adquirit expertesa, que també és convenient per afrontar el nou període polític. Han estat dos anys intensos que han de servir per seguir treballant en la política, un món que sempre sorprèn. És important conèixer el funcionament com a parlamentari.

I tant. Altres han dit que calia parlar dels problemes reals de la gent i ara no en parlen i només centren el seu discurs en el no a la independència. Uns altres fins i tot diuen que ara votarem quan ells eren dels que ens negaven les urnes i les paperetes. Tenim programa però és cert que queda tapat per l’excepcionalitat, ja que en aquestes eleccions la decisió és sobirania o 155. Legitimitat o submissió. Puigdemont o Rajoy. Gestionar el dia a dia és una de les nostres preocupacions, però al davant hi ha una premissa principal. La major. I tothom ha d’aclarir si acceptarà el resultat, perquè el 155 té noms i cognoms.