Veient el got mig buit

Quan una botella està a la meitat, es pot veure mig plena o mig buida. La majoria de la premsa espanyola va optar ahir per veure els resultats des d’aquesta darrera perspectiva. Encara que l’independentisme sumi i Ciutadans no sigui capaç, a priori, de formar govern, gran part dels mitjans espanyols van interpretar els resultats electorals des del punt de vista del fracàs del projecte independentista. Pel fet que cap de les tres forces sobiranistes hagi estat la més votada. El discurs de la fractura de la societat catalana, la lloança del govern de Rajoy i la normalitat amb què tractaven el fet que hi hagi candidats a la presó va ser-ne una constant. La Razón tractava l’independentisme de mentider. De fer servir premeditadament la mentida com a arma política, de fer servir “notícies falses difoses des del llenguatge victimista, ple dels greuges i fantasies habituals del nacionalisme. Es tracta de propagar un rumor alimentat des del radicalisme més delirant i ignorant”. També a La Razón titulaven que “la participació augmenta en els feus constitucionalistes” i que Girona és on menys puja la participació, i no tenien cap problema en il·lustrar les notícies amb una foto de la dona de Puigdemont, Marcela Topor, votant.

D’exemples com aquest, a mitjans com l’ABC, El Mundo o TVE n’estava farcit. Al programa El Cascabel de 13tv, els tertulians no païen bé que l’independentisme sumi majoria. “Tot aquest desastre sense oblidar la fractura social entre familiars el tornaran a imputar al govern, al 155 i al conjunt de la nació”, hi afirmaven, i hi afegien que “400 famílies de classe alta alimenten el pensament de la resta a través del control de la tele. I de qui és? D’ells”.

Una altra que té clar què és Catalunya i com està la societat catalana és Ana Rosa Quintana. Ahir al seu programa de Tele 5 entrevistaven gent que anava a votar. El reporter va preguntar a un noi quina diferència hi havia entre les eleccions d’ahir i l’1-O, a la qual cosa ell va respondre amb un “gràcies a Déu no m’haig de preocupar si tornaré a casa bé perquè hi hagi uns salvatges que em peguin o em tirin a terra”. Quintana en aquell moment el va tallar i es va erigir com a garant de l’ordre públic: “Disculpa’m, però no estic disposada que s’insultin les forces de seguretat. La societat està fracturada i aquestes eleccions han de servir per reconciliar”, li va etzibar. Normalitzant l’anormalitat.