aplicació del 155
L’Estat aixeca part del bloqueig
El ministeri agrupa tota la intervenció financera del govern sota el paraigua del 155 i a partir de l’1 de gener permetrà pagar els ajuts i subvencions que havia congelat al setembre
El Parlament presenta recurs contra el 155
Respir per als sectors públics i privats que depenen del finançament de la Generalitat. El Ministeri d’Hisenda deixarà sense efecte el 31 de desembre l’ordre de no disponibilitat de crèdits del govern que va emetre el 20 de setembre, que bloquejava el desemborsament de les partides consignades als pressupostos que no considerava prioritàries, amb l’excusa de mirar d’impedir el referèndum de l’1-O. Entre aquestes hi havia una llarga llista en què destacaven tots els ajuts i subvencions relacionats amb l’accés a l’habitatge, la llengua i la cultura, els programes de recerca científica i salut, la cooperació al desenvolupament, la protecció del medi ambient, el foment del turisme, les polítiques de joventut o igualtat, l’ordenació del territori, el suport a l’agroindústria o les infraestructures del món rural. A partir de l’1 de gener, el govern podrà tornar a pagar aquestes partides prenent com a base la quantia designada en el pressupost prorrogat del 2017. El govern va estimar que en total les partides afectades pujaven a uns 400 milions, tot i que en aquests mesos l’Estat ha aixecat puntualment, prèvia petició i autorització expressa, la suspensió d’algunes, com ara la de la renda garantida.
L’aixecament del bloqueig figura en l’ordre que publicava ahir el BOE, que corrobora la resta de mesures d’intervenció de les finances del govern aprovades en els últims mesos, i les situa totes sota el paraigua de l’aplicació del 155. Un fet, doncs, que hauria de significar que, el dia que aquest s’aixequi amb la formació del nou govern, també quedi extingida qualsevol mesura de control al Departament d’Economia i Hisenda.
En tot cas, les mesures de control que resten en vigor no són pas menors. Tots els pagaments dels capítols considerats bàsics (salut, educació i serveis socials) els continuarà fent directament l’Estat amb càrrec als diners de les bestretes que hauria d’ingressar del model de finançament, segons un informe mensual dels creditors que ha de presentar la intervenció general de la Generalitat, que també ha de garantir que els diners es destinen a fins legals. El ministeri continuarà dipositant els fons sobrants en un compte específic a què el govern no pot accedir sense permís. Des d’ara, això sí, amb aquests diners també es pagaran les nòmines, que el govern havia continuat pagant de la tresoreria pròpia, que tanmateix ara prefereix reservar per als venciments de deute dels primers mesos del 2018, en què previsiblement encara no haurà cobrat el diner del FLA destinats a tal efecte, que cada any se solen endarrerir.
Entre els acords que recull l’ordre del BOE continua figurant la necessitat de l’autorització del Consell de Ministres per a qualsevol operació d’endeutament, i la invitació als prestadors de serveis o proveïdors de béns perquè delatin al ministeri i a la fiscalia qualsevol ombra d’il·legalitat que detectin.
Recurs contra el 155
L’agrupació del control financer sota el 155 arribava el dia que la Diputació Permanent del Parlament va aprovar, amb els vots de JxSí i Sí que es Pot, i l’abstenció de la CUP, la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra l’aplicació de l’article i, més concretament, contra la destitució del govern i la subsegüent convocatòria d’eleccions. La decisió es basa en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que, segons el president de JxSí, Lluís Corominas, ja indicava que es tracta “d’una mesura desproporcionada” i que s’haurien pogut prendre mesures, amb les mateixes conseqüències, “molt menys invasores”. Segons ell, el que va fer Rajoy és fer cas omís del seu “propi ordenament jurídic” que tant reclama respectar. Corominas va destacar també que el dictamen inclou que l’aplicació del 155 “no respecta ni els principis de gradualitat ni els de temporalitat”. Marta Ribas, de CSQP, va recordar que En Comú Podem ja va presentar recurs al Congrés, i va justificar el suport en el fet que s’han “sobrepassat els límits democràtics procedimentals i legals”. Contundent també va ser la diputada de la CUP, Gabriela Serra, que justificava l’abstenció perquè al TC no li reconeix “cap competència ni cap autoritat”.
A l’altra banda es van situar Ciutadans, el PSC i el PP, que van coincidir que l’aplicació del 155 era inevitable davant dels incompliments legals. “Va servir per donar la paraula als catalans quan la nostra democràcia i el nostre Parlament van ser segrestats pel govern i la mesa”, justificava Carlos Carrizosa, de Cs. El líder del PSC, Miquel Iceta, també es va mostrar contrari al recurs, ja que no veu “com s’hauria pogut aturar d’una altra manera un procés polític que, a banda de pretendre la liquidació de l’estat de dret a Catalunya, va dividir la societat, va afeblir notablement l’economia i va malmetre la imatge de les institucions i del país”, va sentenciar. Alejandro Fernández, del PP, puntualitzava que el CGE no veu pas inconstitucional el 155. La cambra catalana començarà a tramitar ara el recurs, i el TC en els pròxims dies haurà de dictaminar si l’accepta o no.