Itàlia tanca un cicle i engega la cursa electoral

Els italians entraran al 2018 amb la mirada fixada en la consolidació de la recuperació econòmica i en les pròximes eleccions generals, que s’hauran de celebrar a principis de març. El president de la República, Sergio Mattarella, va fer ahir el primer pas en anunciar la dissolució del Parlament després de rebre els presidents de les dues cambres. També es va entrevistar amb el cap del govern de centreesquerra, Paolo Gentiloni, que tot seguit va reunir els seus ministres per fixar la convocatòria dels comicis per al 4 de març, segons va revelar una font oficial. Abans de desplaçar-se al Palau del Quirinal, la seu presidencial, Gentiloni va aprofitar la tradicional roda de premsa de final d’any per defensar el seu balanç. Va donar per assolit l’“important objectiu” d’haver esgotat la legislatura –molt “fructífera”– assegurant que, en aquests darrers cinc anys, el país “s’ha posat en marxa després de la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial”.

Gentiloni va destacar el creixement “a bon ritme” de l’economia i la contenció del risc bancari, i va assegurar que Itàlia ha deixat de ser “el famós fanalet vermell de la Unió Europea”. “Hem de mantenir aquest creixement i reparar les divisions socials”, ja que Itàlia “és encara al principi del recorregut” de la recuperació. Per això, va indicar que “a l’agenda no podran faltar les ambicions i les reformes”.

També va instar els partits a no escampar la por ni fer promeses irrealitzables durant la “imminent” campanya electoral. “És en interès del país tenir una campanya que limiti com més millor la propagació de pors i d’il·lusions”, va dir.

Tots els grans partits italians estan prometent apujar el dèficit pressupostari i abaixar impostos malgrat el rècord en deute públic, tot i que la immigració es perfila com el principal tema de campanya, amb les crides de la dreta a aturar la “invasió” d’estrangers.

De les urnes es preveu que en surti un Parlament molt fragmentat que obligarà a fer pactes i coalicions per poder formar un govern estable. A partir de sondejos i altres dades electorals, el professor de la Universitat La Sapienza de Roma Oreste Massari vaticina “un tripolarisme, una situació en què gairebé segur ningú aconseguirà una majoria”. Els bàndols semblen clars: el centreesquerra del Partit Demòcrata (PD), la coalició de centredreta liderada per Forza Italia (FI) i els antisistema del Moviment Cinc Estrelles (M5E). Cap d’aquests blocs sembla en condicions d’assolir el 40% dels vots que calen per governar en solitari.

Com ja va passar el 2013, quan va ser la formació més votada sense presentar-se en coalició, l’anticasta M5S encapçala tots els sondejos, també el que va publicar la setmana passada l’institut SWG, que li atorga un 25,7% dels vots. La formació del còmic Beppe Grillo basa la seva estratègia en la crítica al bipartidisme i la defensa de la transparència. Amb 31 anys, el seu cap de llista, Luigi di Maio, podria convertir-se en el primer ministre més jove de la història del país. Però si vol arribar a governar, l’M5E haurà de posar fi al seu tradicional rebuig als pactes i teixir aliances, un canvi a què Di Maio estaria obert. En segon lloc, hi hauria el PD de Matteo Renzi, al qual SWG atorga un 25% dels vots, i que fa front al desgast de govern després de cinc anys i a enormes diferències amb la resta de formacions progressistes. Exemple d’això és el partit Lliures i Iguals, una escissió del PD que podria arreplegar un 7% dels vots, gràcies al suport de pesos pesants com ara el president del Senat i líder de la llista, Pietro Grasso, i la presidenta de la Cambra dels Diputats, Laura Boldrini.

Quant a la dreta tradicional, el sondeig de SWG dona un 14,8% dels sufragis a la FI de Silvio Berlusconi i un 13,7% a la Lliga Nord, que ha pujat com l’escuma gràcies als discursos contra la immigració irregular i l’omnipresència mediàtica del seu líder, Matteo Salvini. Una aliança entre tots dos els donaria el govern. El professor Massari preveu que “caldrà discutir possibles coalicions després de votar”. En aquest sentit, creu que “les alquímies poden ser moltes” i, entre aquestes, apunta a una aliança entre la dreta i l’M5E, units pel rebuig a Renzi, bèstia negra també per part de l’esquerra.