Ciutadans ambiciona ara la presidència del Parlament
Carrizosa respon així a les pressions del PP i el PSOE, que reclamen més iniciativa a la formació taronja
JxCat i ERC, pendents del que faci el Suprem el dia 4 amb Junqueras
Ciutadans va irrompre ahir enmig de les negociacions entre les forces independentistes per presidir el Parlament de Catalunya i va fer valdre el seu resultat el 21-D per reclamar la presidència de la cambra. D’aquesta manera, la formació taronja responia a les crítiques del PP i del PSOE-PSC, que li reclamen un pas endavant i que maniobri per lluitar per la presidència, malgrat que no disposen de prou suports entre la resta de forces polítiques.
Mentrestant, el futur polític de Catalunya continua, en part, en mans de la justícia espanyola. La roda de contactes iniciada ahir per part de les forces independentistes per negociar la recuperació de les institucions catalanes no es va traduir ahir en més trobades, com a mínim a peu de pista. I és que, al marge de petits i discrets contactes entre els partits, tots els ulls estan posats ara en la decisió que prengui el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, quan el 4 de gener torni a prendre declaració a l’exvicepresident Oriol Junqueras ja que, si opta per deixar-lo en llibertat, el diputat republicà podria aspirar més fàcilment que Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, si el que s’acorda és la restitució del govern que l’article 155 va liquidar.
Mentrestant, ara per ara, l’estratègia de JxCat és posar la pressió en el president Mariano Rajoy i la resta de dirigents de les institucions de l’Estat espanyol perquè permetin el retorn de Carles Puigdemont i la seva investidura com a president de la Generalitat d’acord amb el resultat de les urnes del 21-D.
A més a més, i abans d’entrar a negociar de ple la investidura, JxCat vol cosir la configuració de la Mesa del Parlament ara en mans d’ERC i en la presidenta Carme Forcadell, que encara no ha pres la decisió de repetir. D’acord amb els resultats del 21-D, JxCat, ERC i Ciutadans haurien d’obtenir dos seients cadascun i el PSC es quedaria el restant.
Cessió d’un escó a la CUP
El focus de les reunions també assenyala la preocupació per la situació en què ha quedat la CUP arran del 21-D, ja que amb quatre diputats no disposa de grup propi i haurà de compartir temps i representació amb el PP dins el grup mixt. ERC s’ha mostrat disposada a cedir un dels seus diputats, però és la CUP que decidirà si ho accepta en el consell polític de dissabte.
Ara per ara els republicans encara no mouran fitxa fins a saber el futur de Junqueras, tenint en compte que, segons el que ja ha assenyalat Rajoy, el primer ple del Parlament serà cap al 17 de gener. El candidat ha d’obtenir la majoria absoluta de la cambra i, si no surt escollit en una primera votació, es tornaria a fer una segona elecció entre els dos candidats més votats. A l’hora de comptar vots també cal tenir present que, dels 70 escons independentistes, vuit pertanyen a diputats escollits que són a la presó o a Brussel·les, i Ciutadans ja ha advertit que no permetrà ni el vot telemàtic ni conferències d’investidura a distància.
Un carreró sense sortida
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va valorar la nova situació política en el consell nacional del partit fet ahir i va destacar que, de nou, s’ha fet evident la “divisió interna sobre quina ha de ser la relació dels catalans amb Espanya”.
Davant d’aquest escenari, i tot i no haver obtingut els resultats desitjats amb el seu programa electoral, Iceta es va mostrar fermament convençut que la seva aposta política pel federalisme i un pacte d’estat són les actuacions que poden obrir “el carreró sense sortida” en què s’ha situat la política catalana arran dels resultats del 21-D, que ha deixat un escenari de blocs que només fan que “bloquejar”. “El PSC no renunciarà al catalanisme ni al federalisme per un grapat de vots”, insistia.
Iceta també va posar fil a l’agulla i va anunciar que, al febrer, en el pròxim consell nacional presentarà un document de treball que recollirà el full de ruta per als pròxims dos anys amb l’objectiu d’aconseguir la unitat civil i la cohesió social dels catalans.