L’independentisme ensuma la majoria social absoluta
Tot i la mobilització total unionista, tancats els resultats del 21-D, repeteix triomf en el plebiscit per 4 punts i vora 170.000 vots
Per assolir el 50%+1, hauria de seduir un de cada tres votants indefinits
Tal com ja havia passat el 27 de setembre del 2015, l’independentisme ha resistit com a opció majoritària entre els catalans malgrat la mobilització total del vot espanyolista aquest 21 de desembre. La Catalunya silenciosa definitivament ho ha deixat de ser, però no ha parlat per dir exactament el que es pensava l’unionisme que diria. Un cop publicats al DOGC els resultats definitius, els partits constitucionalistes van créixer vora 290.000 vots el 21 de desembre i van superar els 1,9 milions, però els republicans també ho van fer en més de 110.000 i van aguantar el lideratge, en acostar-se als 2,1 milions. Això va fer que el bloc unionista pugés quatre punts, fins al 43,7%, i que l’independentista es mantingués amb un lleuger descens de tres dècimes, per quedar en el 47,5%. Així, ara la diferència entre els dos s’ha reduït a la meitat (de 8,3 a 3,8 punts) i es queda en poc menys de 170.000 vots, pels 340.000 que era el 2015. Això sí, si ja es compten com a unionistes els 100.000 vots d’Unió llavors –quan defensava genèricament el dret a decidir, si bé els seus hereus ara hi han renunciat en integrar-se al PSC–, la diferència entre blocs no era tan gran i, per tant, no s’ha reduït tant: tot just uns 90.000 vots.
Dels 400.000 nous votants, en concret, que ara han guanyat els dos grans blocs (els 260.000 que ha pujat la participació i els 140.000 que perden les opcions neutrals), tres de cada quatre (un 72%) ha anat a forces unionistes i un (el 28%) a independentistes, que, al contrari del que molts vaticinaven, encara tenien, doncs, marge de creixement, que ha destacat sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Si el 21-D hagués estat un referèndum, i es treu el bloc indefinit del càlcul, l’independentisme hauria guanyat per un marge de quatre punts, de 52 a 48%. Perquè la república hagués superat el 50% de paperetes, això sí, i per tant la suma de no i indefinits, li van faltar 117.210 vots. Això vol dir que, en un referèndum, hauria de convèncer vora un de cada tres votants (29,2%) ara indefinits, incloent-hi els del vot nul (que, per norma, s’exclouen en la resta de càlculs). Com ja va passar el 27-S, el bloc del mig ha estat el gran damnificat per la polarització, i s’ha seguit empetitint. Fins a 400.000 persones, però, encara s’han resistit a votar en clau de plebiscit.
LES XIFRES
El PP guanya l’escó de Tarragona per tot just 51 vots
De l’anàlisi dels resultats finals també s’extreuen altres conclusions curioses. Per exemple, que, al final, el PP va arrabassar a Cs l’últim escó de Tarragona, gràcies al vot per correu, per tot just 51 vots de marge (o el que és el mateix, als d’Arrimadas els en van faltar 303 per guanyar-lo ells). La CUP tampoc va ser gaire lluny a Lleida de revalidar l’escó, ja que es va quedar a 744 vots de pispar-lo a ERC.
JxCAT supera ERC al final per un estret marge de 12.372 vots, fonamentat sobretot en el gran resultat obtingut a la demarcació de Girona, on els de Puigdemont van batre els de Junqueras, segona força, per 15 punts i 61.056 vots.
També és remarcable que, si bé creix en 83.000 suports, el PSC no capitalitza del tot l’absorció a les seves llistes d’antics dirigents d’Unió, que, tot i quedar com a força extraparlamentària, el 27-S havia superat els 100.000 vots.