“Els CDR han estat un gran exemple, ens necessitem a tots i totes”

Apassionant. M’agrada molt la política i és un repte passar ara a la política nacional i en un moment tan transcendental com aquest.

En el de contribuir a construir un nou país. Amb respecte a tothom, pensi com pensi i siguin quines siguin les seves idees. Es va declarar la república, els ciutadans han donat ara la majoria als grups que la defensen, i toca començar a construir.

És el que toca. Restituir el govern que hi havia abans del 155. El bloc anti-155 és el que ha guanyat i per tant els ciutadans ens han donat l’encàrrec de continuar el camí iniciat.

No s’entén enlloc que l’Estat hagi actuat així. És un gran error. El que hi ha plantejat és un problema polític, i una veritable democràcia treballaria per resoldre’l políticament.

Soc molt optimista. Confio que tothom s’adonarà per fi que som davant d’un problema polític i que l’única manera de resoldre’l és políticament i escoltant els ciutadans.

És tan senzill com això. En aquestes coses som molt diferents. Des de l’Estat s’ha actuat amb una cultura política molt antiga, mentre que la política catalana està més orientada al diàleg, a la diferència, al respecte als drets humans. I la seva manera d’actuar s’ha vist que ha servit de ben poc. Han anul·lat lleis, han utilitzat la majoria política que tenen al Tribunal Constitucional per anul·lar les decisions del Parlament, han aplicat el 155 per destituir-lo i convocar eleccions, però torna a haver-hi la majoria democràtica que hi havia abans del 155.

Ara desmantellar el 155. Quan ens adonem de l’abast que ha tingut, veurem segurament que hi ha molta feina a reconstruir. Hem de restituir el govern, tot allò que s’hagi desmuntat amb el 155 a les nostres administracions, i a partir d’aquí començar a treballar per la República. I per fer-ho ens necessitem a tots i totes, siguin quines siguin les preferències partidàries i ideològiques de cadascú. L’exemple dels CDR és el camí a seguir. A muntanya han estat una eina importantíssima. Mai s’havia vist gent tan diferent treballant plegats, tots fent pinya. Al Pirineu ha estat senzillament brutal. Gent que potser en la política municipal estem en bàndols ben diferents, però a l’hora de defensar la democràcia, la llibertat, els drets humans i una idea de República per poder conviure conjuntament tots els catalans, hi estem braç a braç, com el dia 1 d’octubre defensant els col·legis. Estic convençuda que més tard o més d’hora ens en sortirem.

Soc educadora infantil i els temes relacionats amb aquest àmbit, l’educació, el benestar social, em preocupen. Però també tot allò que té a veure amb el desenvolupament del territori, que les comarques com les del Pirineu puguin tenir infraestructures i serveis adequats, consolidar població i créixer. No només calen millors comunicacions per carretera, que també, sinó també que internet arribi arreu, que s’hi pugui treballar i generar economia des de les comarques rurals, amb el turisme i també amb bones infraestructures, per als nous professionals i les noves tecnologies. Des de l’administració s’ha de treballar perquè s’aturi la despoblació, es fixi la gent al territori i aquestes comarques siguin un focus de noves oportunitats.

Sí! És l’únic que em sap greu d’aquesta nova etapa. El tracte amb els nens i les nenes és molt gratificant. Però també és una oportunitat per intentar treballar des del Parlament a favor de l’educació i, especialment, de l’educació infantil, de 0 a 3 anys. És una etapa importantíssima de l’educació dels nens, però en canvi està menystinguda i no se la valora per la importància que té. És una època vital en el desenvolupament dels infants, és el moment en què es posen els fonaments psicomotrius, relacionals, d’autoestima, de personalitat. En altres països aquesta etapa està molt més reconeguda en l’àmbit educatiu i els seus professionals estan més ben formats, pagats i valorats. Catalunya ha estat pionera en educació, amb moviments com el de Rosa Sensat, però a les llars d’infants no se les ha valorat prou fins ara.