Forn demana al Suprem la llibertat perquè no hi ha risc de reiteració delictiva

El conseller d’Interior del govern de Carles Puigdemont, Joaquim Forn, ha demanat la seva llibertat provisional al jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, que instrueix la investigació dels líders independentistes. El diputat electe de Junts per Catalunya (JxCat) remarca que no hi ha risc de reiteració delictiva perquè no repetirà com conseller d’Interior cop i perquè ell mai va influir en els operatius policials dels Mossos d’Esquadra de la jornada de protestes del 20 de setembre i del referèndum de l’1 d’octubre.

La defensa de Forn subratlla que la planificació policial pel dia del referèndum es va pactar amb els cossos policials espanyols i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no va rebre cap queixa.

Els advocats denuncien que fins ara la causa judicial “s’ha nodrit de proves d’injecció unidireccional, esbiaixada i parcial”, ja que la Guàrdia Civil hauria fet informes amb “descontextualització, sense concreció temporal i amb distorsió valorativa”.

L’escrit recorda que Forn sempre ha dit que els Mossos obeirien els mandats judicials i mai ha pronosticat una “confrontació armada” amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola, sinó com a molt un conflicte de competències.

El text admet que Forn va afirmar que els Mossos estarien “encantats de permetre” l’1-O, però ho puntualitza que ho va dir el 28 de juliol, no el 28 de setembre com s’assegura en algun informe policial.

En aquesta línia, precisa que la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d’Interior va ser anterior a la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre que ordenava als Mossos impedir les votacions.

Sobre l’1-O, la defensa nega que els Mossos actuessin amb “passivitat” i que així ho demostren els nombrosos informes, actuacions, dispositius, efectius desplegats i recursos utilitzats. A més, el dispositiu es va presentar als altres cossos policials, a la magistrada instructora del TSJC i al director del gabinet de coordinació, que no van fer cap “recriminació, suggeriment o esmena”, planificació en la qual Forn no va intervenir.

Per últim, l’escrit adjunta l’acta del plenari de juliol de l’Ajuntament de Barcelona, quan Forn es va acomiadar com a regidor els últims 18 anys per ser conseller, i on els representants unionistes van elogiar la seva capacitat de negociació i diàleg. També s’adjunta un escrit signat per nombrosos alts funcionaris del consistori defensant la tasca i actitud conciliadora de Forn tant a l’oposició com al govern de la ciutat.