La UE s’afegeix a la guerra contra les ‘fake news’
La CE crea un grup d’experts que proposarà mesures contra la desinformació
Vol dissenyar fórmules per controlar i limitar l’accés a les notícies falses
El mot preferit del president nord-americà, Donald Trump, fake news, és la nova amenaça política del 2018 per a la Unió Europea. Cada cop preocupa més a Brussel·les la incertesa sobre quina capacitat tenen per distorsionar l’opinió pública, sobretot quan són promogudes per l’extrema dreta o països rivals com Rússia.
L’executiu comunitari vol evitar una fragmentació en el si de la Unió Europea sobre com es respon a aquest nou perill i ahir la Comissió Europea (CE) va fer el primer pas per ficar el nas en la guerra contra les notícies falses creant un grup d’experts que aquesta primavera presentarà les seves propostes per combatre l’amenaça. L’anunci d’aquesta iniciativa es produeix, de fet, pocs dies després que el president francès, Emmanuel Macron, posés damunt la taula una llei per parar les informacions falses durant les campanyes electorals.
La jove promesa búlgara al capdavant de la cartera d’Economia i Societat Digitals de la CE, Mariya Gabriel, va inaugurar ahir oficialment la primera reunió del grup. “Les notícies falses s’estan estenent a un ritme preocupant. Amenacen la reputació dels mitjans de comunicació i el benestar de les nostres democràcies”, va alertar.
L’equip, liderat per Madeleine de Cock Buning, professora de la Universitat d’Utrecht, estarà format per 39 membres de la societat civil, plataformes socials com ara Twitter i Facebook, mitjans de comunicació i periodistes, que, abans de fer cap proposta, hauran de determinar què entenen per una notícia falsa. Entre els escollits, només hi haurà un professional de la premsa de l’Estat espanyol, Clara Jiménez Cruz, periodista de Maldito Bulo i part de l’equip del programa El objetivo d’Ana Pastor. El grup presentarà les seves recomanacions abans de finals d’abril i aleshores la CE farà pública la seva pròpia proposta.
Conscient que la premsa es mirarà amb lupa qualsevol política relativa a la informació, Gabriel va assegurar que donen “total suport a la llibertat d’expressió” i que “ningú està proposant als ciutadans que deixin de creure o no en una peça informativa en particular”. Tot i reconèixer que aquest tipus de contingut “no és il·legal ni nou”, Mariya va defensar que en els darrers temps “s’està estenent” i, per això, cal “dissenyar fórmules per controlar i limitar l’accés a les notícies falses”. Tanmateix, Brussel·les no es mulla sobre quines informacions entren dins d’aquesta categoria.
Dimensió política
La CE presenta la iniciativa com una resposta a un problema exacerbat per l’expansió de les noves tecnologies i les xarxes socials, però no pot evitar admetre el factor polític que hi ha darrere d’aquest fenomen, especialment tenint en compte el front obert que la Unió Europea ja té amb Rússia en aquest camp. Des del 2015, una quinzena de membres del servei diplomàtic europeu es dediquen a “respondre” a “les campanyes de desinformació favorables al Kremlin”. Amb els comicis italians a tocar, Gabriel va respondre als mitjans de comunicació que el grup estudiarà “els aspectes polítics”, entre els quals hi ha els processos electorals, però no “eleccions nacionals particulars”.
LA FRASE
Macron, al capdavant de l’ofensiva
França pren la iniciativa i marca el pas a l’hora d’establir un control de les fake news a Europa. El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar a principis d’any que proposarà una llei per reforçar el control d’internet en “períodes electorals” per tal de “protegir la vida democràtica” i combatre “les notícies falses”. “Si volem protegir les democràcies liberals, hem de tenir una legislació forta”, va afirmar durant el discurs que va pronunciar per Cap d’Any. Macron va viure especialment aquest fenomen durant les eleccions presidencials del 2017, quan va ser objecte de diverses històries falses utilitzades com a arma política per la seva rival de l’extrema dreta, Marine Le Pen, del Front National. Ara el jove líder francès es proposa reformar la llei per tal que durant les campanyes electorals “els continguts no tinguin les mateixes regles” en les plataformes d’internet i puguin ser bloquejats si un jutge ho considera oportú. Així, la seva intenció és que els llocs web facin públic qui està darrere dels continguts patrocinats i “limitar” aquest tipus de format durant les eleccions. Però la proposta ràpidament ha trobat l’oposició de juristes i periodistes, que ja estan alertant del risc que podria suposar aquesta limitació per a la llibertat d’expressió.