Tots els noms del Palau

Convergència Democràtica de Catalunya

El primer nom que ha d’aparèixer referenciat no és el d’una persona, sinó el d’un ens amb entitat jurídica pròpia. El nom de Convergència Democràtica de Catalunya apareix en 43 ocasions a les 546 pàgines de la sentència feta pública ahir, a les quals cal sumar les 236 ocasions en què les sigles de CDC hi surten referenciades. El tribunal no ha tingut cap dubte a establir que entre l’antic partit de Jordi Pujol i Artur Mas i la constructora Ferrovial es va establir una estreta relació consistent a fer que la constructora pagava el partit per obres adjudicades en concursos públics que havien estat alterats per un tràfic d’influències. La sentència deixa clar que diverses persones dins del partit havien d’estar al cas del sistema de pagament de comissions il·legals, però no concreta qui. Sí que veu una clara participació de l’exdiputat Jaume Camps en la trama, exculpat del cas per una qüestió de prescripció, i també cita en un moment qui va ser secretari general del partit, Pere Eseve, i que va morir el 2005 quan ja havia deixat CDC. En la sentència també es parla en diverses ocasions de la participació que va tenir en el cas Carles Torrent, tresorer de Convergència fins al 2005, quan va morir d’accident.

Daniel Osàcar

Qui va ser tresorer de Convergència des del 2005 fins al 2010 és tan bona persona que ahir segur que es va alegrar quan va saber que el tribunal havia absolt Rosa Garicano, a qui va conèixer durant el judici i amb qui va establir una amistat en seure costat per costat durant els tres llargs mesos que va durar la vista. En canvi, el tribunal no ha estat tan benèvol amb ell, a qui ha considerat culpable d’un delicte continuat de tràfic d’influències i d’un altre de blanqueig de capitals, pels quals haurà de fer front a una pena de presó que per poc supera els quatre anys. Osàcar és l’únic nexe amb noms i cognoms i amb possibilitat de ser portat a judici que la investigació judicial ha trobat entre Convergència i l’espoli del Palau. Com a exemple, el tribunal no ha tingut cap dubte que Osàcar és el Daniel que apareix referenciat en clau en un document confiscat al Palau i on es fa un repartiment de les comissions pagades per Ferrovial. El partit sempre l’ha defensat, però al llarg del procés ha demostrat tenir ell més lleialtat a unes sigles i a l’ideal que aquestes representen, que no pas a l’inrevés. Sense anar més lluny, ahir Osàcar va comparèixer al tribunal tot sol, acompanyat d’algun familiar directe, quan és una evidència que, si l’extresorer apareix en la causa, no és per cap acció delictiva individual ni enriquiment personal, sinó pel càrrec que tenia dins del parit un cop va jubilar-se.

Fèlix Millet i Tusell

El president del Palau de la Música fins al juliol del 2009, l’home que fins aleshores estava assegut en una poltrona molt poderosa des de la qual controlava i dirigia moltes voluntats, tenia ahir la secreta esperança que el tribunal seria una mica més benèvol amb ell del que finalment ha estat. 9 anys i 8 mesos de presó és la condemna que haurà d’afrontar aquest home de 82 anys, que ha arribat a la recta final del procés judicial convençut que no tindrà més remei que ingressar a la presó però creient també que el deteriorament que ha experimentat la seva salut, que l’impedeix caminar amb normalitat, farà que la seva estada hi sigui més curta. Malversació de cabals públics, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsedat documental i un delicte contra la hisenda pública són el catàleg de maldats que el tribunal ha acabat atribuint a Millet. En el càlcul estratègic que ha fet l’expresident del Palau preocupa més la multa, que supera els 4 milions d’euros, i la responsabilitat civil d’haver de tornar quasi 24 milions d’euros. Fins ara ell n’ha aport 8 al tribunal.

Jordi Montull

L’home que durant molts anys va ser la mà dreta de Fèlix Milllet al Palau de la Música, Jordi Montull, tenia ahir un doble motiu de preocupació. A la seva condemna de 7,6 anys de presó havia d’afegir el desencís de veure condemnada la seva filla Gemma a una pena que li suposarà l’ingrés a la presó en cas que el Tribunal Suprem així ho confirmi. La sentència feta pública ahir condemna Montull pels mateixos delictes que Fèlix Millet i també deixa clar que en la distribució del pastís que van fer tots dos ell s’emportava sempre una part més petita, ja que l’acord de repartiment era del 80% per al president de la institució i un 20% per a ell. La sentència també considera provat un dels aspectes que il·lustren fins a quin punt els saquejadors del Palau no perdonaven ni un cèntim d’euro. Es tracta dels 19.000 euros que Montull es va fer pagar pel Palau per un llibre que va fer ell sobre les obres a l’edifici i del qual ell tenia els drets de copyright. És d’esperar que Montull també al·legui una qüestió de salut per intentar minimitzar els efectes de la presó en la seva persona i ja ahir va comparèixer a la seu del Palau de Justícia mostrant una aparent fragilitat.

Gemma Montull

La directora financera del Palau, Gemma Montull, tenia ple coneixement de l’entramat de frau econòmic que s’amagava més enllà de la façana de la institució i no només això, sinó que va ajudar a perfeccionar-lo. Amb aquesta contundència considera provada la culpabilitat de Gemma Montull el tribunal que ha jutjat el cas i que no ha tingut pietat d’una dona que es va presentar al judici com una simple treballadora que complia ordres dels seus caps, Fèlix Millet i el seu pare, Jordi. El tribunal referencia en moltes ocasions la participació de Gemma Montull en l’entramat que facilitava el finançament il·legal de CDC i també en la comissió de l’espoli per a benefici personal de Millet, del seu pare i també seu. En aquest sentit, la sentència explica que Gemma Montull estava perfectament al corrent que els viatges d’oci a paradisos exòtics en els quals ella va participar es pagaven amb fons del Palau.

Rosa Garicano

La directora comercial del Palau, responsable d’aconseguir grans patrocinadors i grans quantitats per a l’entitat, cobrava un sou molt elevat però mai es va ficar a la butxaca un cèntim que no li pertoqués. Aquesta és la conclusió a la qual arriba el tribunal, que absol Rosa Garicano tot assegurant que no s’han aportat proves que acreditin la seva participació en l’espoli, si bé no descarta la possibilitat que en sabés alguna cosa. Ara bé, el tribunal subratlla que aquesta mera possibilitat no pot convertir-se en una prova de culpabilitat en contra seva.

Pedro Buenaventura

Ferrovial va pagar comissions il·legals a Convergència per obra adjudicada, però un dels responsables de la trama, l’exdirector general de la constructora, Pedro Buenaventura, no podrà ser condemnat perquè la seva responsabilitat ja ha prescrit. El tribunal ha fet els càlculs entre el moment en què Buenaventura va deixar de tenir responsabilitat en l’afer i el dia que es va començar a actuar penalment en contra seva i ha arribat a la conclusió que el còmput és favorable als seus interessos i que el delicte ja ha quedat prescrit.

Juan Elizaga

El director de relacions institucionals de Ferrovial que va signar tots els contractes de patrocini del Palau que amagaven el finançament irregular de Convergència tampoc serà condemnat per una qüestió de prescripció. L’absolució se li concedeix en aplicar-se-li una llei nova que en el còmput de dies per a la prescripció és més beneficiosa per a l’acusat.

Raimon Bergós

L’advocat Raimon Bergós ha estat condemnat a dos anys de presó per un delicte de falsedat documental. La sentència diu que va participar en l’elaboració d’una documentació per burlar una inspecció d’Hisenda. Pel mateix motiu també han estat condemnats dos professionals del seu despatx, Santiago Llopart i Edmundo Quintana, que van col·laborar estretament amb Gemma Montull en la preparació de la documentació a presentar a Hisenda.