PARLAMENT
INVESTIDURA
Puigdemont esgota les opcions
ERC fa pinya amb Puigdemont, tot i que Tardà va obrir la porta a una renúncia del líder de JxCat
Puig i Ponsatí pleguen com a diputats
El president Carles Puigdemont esgotarà totes les vies possibles perquè, com sempre ha manifestat, la seva investidura es pugui dur a terme amb “garanties”. És per aquest motiu que demanarà autorització al jutge del Suprem Pablo Llarena perquè el deixi assistir al ple de dimarts, tenint en compte que el Tribunal Constitucional va obrir aquesta porta. Una possibilitat, però, que s’albira remota. Mentrestant, ERC va fer pinya ahir al voltant de Puigdemont, malgrat que Joan Tardà havia assegurat que, si fos necessari, es podria prescindir del cap de llista de Junts per Catalunya pel bé del país.
Dissabte, el TC va prohibir la investidura telemàtica de Puigdemont i va destacar que només es podria fer presencialment: “No es podrà efectuar la investidura del candidat sense l’autorització judicial pertinent, encara que comparegui a la cambra personalment, si hi ha vigent una ordre de crida i cerca i ingrés a la presó”, indicaven els magistrats. Ara, els serveis jurídics de JxCat s’agafen a aquesta premissa i es preveu que avui Puigdemont demani el permís a Llarena. Malgrat això, Puigdemont i el seu entorn consideren que la resolució del TC és “inaudita, amb mesures cautelars impròpies” d’un alt tribunal, i es plantegen també recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Això sí, interpreten la interlocutòria com un autèntic revés contra el govern espanyol, perquè la sessió plenària no s’ha suspès. El mateix president va denunciar ahir, en un acte de la formació Nova Aliança Flamenca, a Lennik, que La Moncloa ha “posat tota mena d’obstacles per impedir que el Parlament pugui triar amb normalitat el candidat a ser investit president”.
Si el jutge Llarena no accepta el requeriment, JxCat insisteix que no hi ha cap pla B, encara que no anuncien què faran exactament. Ahir el diputat Eduard Pujol va demanar al president del Parlament que actuï “d’acord amb la legitimitat del càrrec” i es va mostrar convençut que “farà el que sigui necessari per protegir els drets dels diputats”. Unes paraules que posen pressió a Torrent perquè es pugui celebrar el ple sigui com sigui. Enmig d’aquest atzucac, JxCat no descarta unes noves eleccions.
Suport d’ERC
D’altra banda, ahir, en una entrevista a La Vanguardia, Joan Tardà va remarcar un cop més la imperiosa necessitat de formar govern, però va obrir la caixa dels trons quan va assenyalar que potser caldria prescindir de Puigdemont: “La nostra obligació és intentar que Puigdemont i Junqueras siguin president i vicepresident. Però, si és imprescindible tenir govern, si s’ha de sacrificar el president Puigdemont, l’haurem de sacrificar.” Unes paraules que no van agradar gens entre les files de Junts per Catalunya. Poques hores després, ERC va aclarir que el seu candidat és Puigdemont, que l’entrevista s’havia fet dies abans i que el panorama havia canviat radicalment en les últimes hores amb el vet del TC a la investidura.
El tercer actor en les negociacions és la CUP, que va reiterar que s’ha d’apostar per Puigdemont com a candidat i va anunciar que ha arribat a un acord amb JxCat i ERC per crear una assemblea constituent que ha d’impulsar el procés constituent. Un pacte que s’afegeix al que fixa la fi dels convenis de les escoles que segreguen per sexes, que també han acordat les tres formacions.
A Bèlgica també es van produir moviments. Després que el TC impedís la delegació de vot dels exiliats, els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí van explicar que pleguen com a diputats per reforçar la majoria independentista, però no deixen la primera línia política –no es descarta que siguin consellers–. Puig va subratllar a través de Twitter que Meritxell Serret també deixa l’escó, però, a l’hora de tancar aquesta edició, ERC no ho corroborava. Més tard, Puig va fer una altra piulada en què demanava disculpes per haver parlat en nom de Serret.
LES FRASES
Investigació a l’acció exterior
El PP i el govern espanyol sempre han tingut en el punt de mira les delegacions catalanes a l’estranger: que si són una despesa innecessària, que si només treballen per l’independentisme... I sempre han reclamat que es dissolguin. Ara, amb l’excusa de l’article 155, han aconseguit tancar-les i també acomiadar-ne tots els treballadors. Però l’ofensiva no s’ha acabat aquí. El Tribunal de Comptes ha obert una investigació sobre els recursos que la Generalitat ha destinat a la xarxa diplomàtica exterior entre els exercicis 2011 i 2017. Per portar a terme aquesta fiscalització, ha demanat informació a un total de 29 entitats, entre les quals hi ha el Diplocat, que va ser fulminat amb el 155. Altres associacions que també seran auditades són l’Institut Ramon Llull, la Casa Àsia, la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries, l’Institut Català Internacional de la Pau, I’Agència Catalana de Turisme i la Fundació Casa Amèrica Catalunya, entre d’altres.