opinió
Investidura
Aquest dimarts tornarà a passar als annals de la política catalana. Tot obert fins a l’últim minut. La policia no abaixa la guàrdia. Estan preparats perquè creuen que Carles Puigdemont pot aparèixer al parc de la Ciutadella. No seria el primer cop que els fa la guitza –va ser l’1 d’octubre que l’esperaven a Sant Julià de Ramis i va aparèixer a Cornellà del Terri després de canviar de cotxe oficial per tal de poder votar–. Ara la policia té ordres molt concretes de detenir-lo abans que comenci el ple previst per aquesta tarda. Dins de l’hemicicle seria un escàndol que faria la volta al món i queda descartat. Els seus millors amics li diuen: “No vinguis”... Amb estratègies diverses els grups de JxCat, ERC i la CUP mantenen un objectiu comú: que hi hagi ple a les tres de la tarda i que el candidat sigui Carles Puigdemont. Davant d’aquesta afirmació, els tres grups independentistes estan d’acord. Pressió màxima per a Puigdemont. A l’altre costat i de front, el Tribunal Constitucional està pendent dels moviments del president del Parlament, Roger Torrent, la intenció del qual passa per mantenir-se mut fins que comenci el ple. Els tribunals estan pendents d’advertir-lo i sancionar-lo en el cas que incompleixi l’ordre. Lluny de la investidura de Puigdemont, JxCat i ERC segueixen mirant-se de reüll políticament perquè estan jugant-se el prestigi del futur. Han començat a imaginar-se que tot plegat acabarà amb unes noves eleccions on tornaran a ser adversaris. Per això ni l’un ni l’altre volen treure’s els drapets al sol. Ho faran més endavant, amb permís de la cúpula del PDeCAT.
El panorama d’aquesta investidura és sobretot complicat. Rar per ser unes eleccions que va convocar Mariano Rajoy. Tothom va amb peus de plom. No és d’estranyar que més d’un cregui que s’hauran de fer unes altres eleccions a la primavera.