La UE reforça el suport econòmic a Palestina
El nou paquet d’ajudes europees serà de 42 milions d’euros
Part dels fons es destinaran a Jerusalem Est
“Alguna cosa els hem de donar, als palestins, perquè es tranquil·litzin”, assegurava una font diplomàtica europea dies abans de la recent visita del president palestí Mahmud Abbas. Aquell dia el líder de l’Autoritat Nacional Palestina va marxar de Brussel·les amb les mans buides, malgrat exigir de manera explícita per primer cop al conjunt d’estats membres de la UE el reconeixement de l’Estat palestí. Entre bambolines un grup de països, entre ells França, l’Estat espanyol i Suècia, volien traslladar un missatge contundent de suport amb diners i no tan sols amb paraules. Finalment, no es va produir durant la visita. La UE ha esperat fins a tenir menys focus d’atenció al damunt per anunciar una ampliació del seu suport econòmic per als territoris palestins, remarcant que part de l’ajuda es destinarà a Jerusalem Est.
La Comissió Europea va aprovar ahir un nou paquet d’ajudes de 42,5 milions d’euros, dels quals gairebé 15 milions aniran a parar específicament a l’est de la ciutat santa, mentre que uns 27,5 milions finançaran la construcció “d’un Estat palestí democràtic”. Tot i que la quantitat més petita va a Jerusalem, des de Brussel·les s’ha venut com un gest cap a Abbas després de la decisió de Donald Trump de traslladar l’ambaixada. El comissari de veïnatge, Johannes Hahn, assegurava ahir que aquesta ajuda mostra el suport de la UE “als palestins en el seu camí cap a l’establiment del seu propi estat” amb “Jerusalem com a capital” compartida.
Omplint el buit dels EUA
La subvenció tampoc és aliena a la congelació dels 65 milions de dòlars que destinava Washington a l’Agència de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA). Brussel·les considera “un risc per a la seguretat” el deteriorament de Gaza i Cisjordània i no li ha quedat més remei que posar més diners sobre la taula. Però una major dependència econòmica de l’Autoritat Nacional Palestina respecte a la UE, la major finançadora mundial dels palestins, i el deteriorament de les relacions amb els Estats Units empeny el club europeu cap a un bàndol del conflicte araboisraelià, tot i els seus esforços per no pronunciar-se apel·lant al rellançament de les negociacions de pau.
Eslovènia, a un pas de reconèixer l’Estat palestí
Palestina comença a guanyar nous amics a Europa. Eslovènia té tots els números per ser el següent aliat d’Abbas a la UE, però s’està prenent el seu temps per calibrar el moviment d’acostament. Ahir el ministeri d’Afers Estrangers eslovè va ajornar fins a, a tot estirar, la setmana que ve, la decisió de traslladar la votació del reconeixement al Parlament. Tanmateix, el diari Haarezt publicava ahir que el govern israelià creu que si la proposta tira endavant s’aprovarà amb “una majoria còmoda”. Si efectivament Eslovènia fa el pas, serà el segon país de la UE a reconèixer Palestina com a estat sobirà, després que Suècia ho fes el 2014. Per la seva banda, Malta i Xipre també ho van fer, però abans d’entrar al club europeu, mentre que certs països de l’est d’Europa reconeixien els palestins durant l’època soviètica, però ara no queda clara la seva posició, ja que, per exemple, la República Txeca és un bon aliat d’Israel. Ara bé, Abbas té també altres potencials nous aliats. Bèlgica, Irlanda i Luxemburg han considerat recentment la possibilitat del reconeixement.
Aquest acostament europeu cap a Palestina coincideix amb la decisió anunciada ahir pels Estats Units d’incloure el líder de Hamas, Ismail Hanije, en la llista de “terroristes”.
