Odi o llibertat d’admissió

L’acusació per delicte d’odi, i la posterior i rapidíssima citació al jutjat d’ahir mateix del mecànic de Reus Jordi Perelló, que es va negar a arreglar el cotxe a una agent de la Policía Nacional pels fets de l’1-O han revifat el debat, ja de per si prou enverinat, sobre els límits del Codi Penal. El tristament famós article 510 que assenyala aquells que “fomenten, promocionen o inciten directament o indirecta a l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència contra les persones” ha tornat a la palestra però sense resoldre ni de bon tros els nombrosos dubtes que sorgeixen quan es tracta d’aplicar-lo correctament. “Odiar no és cap delicte, en canvi fomentar que s’odiï algú sí que ho és”, resumeix David Aineto, professor de dret penal a la Universitat de Barcelona, que manté que, per la informació coneguda fins ara, “no hi ha cas, perquè la situació s’emmarca dins la llibertat d’admissió del negoci del denunciat”. “El denunciat no ha fomentat res, ni ha incitat res. Ha estat una decisió personal d’un professional privat”, comenta i afirma que, si es respecta el Codi penal i el principi de legitimitat, “no arribarà a cap jutjat i la causa s’arxivarà”. Aineto hi afegeix que, en qualsevol cas, la part demandant no s’ajusta a cap dels supòsits que preveu l’article 510 i que especifica motius racistes, antisemites, d’ideologia, religió o creences, situació familiar, ètnia, raça o nació, sexe o orientació sexual o raons de gènere, malaltia o discapacitat.

Per Míriam Cugat, professora titular de dret penal i directora del Servei d’Estudis i Dictàmens Jurídics (Sedij) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), “es podria plantejar el delicte de denegació d’una prestació en l’exercici d’una activitat professional o empresarial tipificat a l’article 512 del Codi Penal, castigat amb una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici, indústria o comerç d’un a quatre anys”. Destaca que no hi ha antecedents per casos idèntics al del mecànic, però recorda que sí que n’hi ha hagut quan s’ha denegat l’entrada a bars o discoteques “a minories ètniques” i fins i tot un cas concret de denegació de venda d’un vehicle per motius anàlegs (STS 1089/1998). Cugat precisa que el nucli del problema recau “en el fet que, tal com està descrit el delicte al Codi Penal, s’ha de denegar una prestació a la qual algú tingui dret, i és discutible que existeixi un dret a entrar en locals privats o a l’ús de qualsevol servei privat, en sentit estricte”. Tot i això, creu que “la línia jurisprudencial majoritària ofereix arguments per considerar delicte el cas plantejat”.

El professor titular de dret penal de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) David Felip també considera que el delicte que s’imputa a Jordi Perelló s’emmarca millor en l’article 512 del Codi Penal que no pas en el 510. “No està gens clar per la informació que ens arriba que una conducta que pugui ser qualificada de moralment reprovable acabi convertint-se en un delicte punible”, assenyala Felip, que alerta de l’ús ideològic que es pugui acabar fent dels instruments legals, que parteixen d’una premissa d’objectivitat i imparcialitat.“Aquests articles es van fer per protegir col·lectius especialment vulnerables i aquest no és el cas”, afirma. El professor de la UPF també defensa que els fets denunciats no haurien de ser constitutius de delicte. “Correspon a la jurisprudència posar fi als dubtes que generen les interpretacions de determinats articles del Codi Penal i necessàriament s’hauria de resoldre amb rapidesa”, demana i alerta que, mentre no sigui així, hi ha perill de multiplicar el nombre de casos de conformitat en què el denunciat acaba acceptant un acord amb el denunciant “per por d’una situació legal poc clara que el pot perjudicar encara més”.