Acord pressupostari sense solució per als joves sense papers
El Senat aprova un text per evitar que el govern federal tanqui per falta de fons
La demòcrata Pelosi llegeix durant vuit hores cartes de ‘dreamers’ per pressionar els republicans i donar resposta als immigrants
El Senat dels EUA, en un gest bipartidista inusual en l’any i poc de presidència de Donald Trump, va aprovar un acord pressupostari que espanta el temut “tancament” del govern a conseqüència de baralles polítiques. Republicans i demòcrates van encaixar les mans per un pacte de despesa massiu que deixa sense resposta el futur dels joves sense papers, els anomenats dreamers.
Fa tres setmanes, els 690.000 indocumentats al precipici de la deportació van forçar que el govern federal es quedés sense fons. Després del cost polític sofert, tots dos partits van tirar pel dret i van deixar el tema migratori per a la setmana vinent.
L’augment del sostre de despesa que van acordar és monstruós: més de 241.000 milions d’euros en dos anys, amb una bossa més que significativa destinada a l’exèrcit. El Pentàgon rebrà gairebé 135.000 milions d’euros, una xifra molt superior a la demanada pel president Trump, i que satisfà els republicans més preocupats pel benestar de l’estament militar.
A canvi de la despesa en defensa, els demòcrates van rebre fons per a elements que consideren vitals per al seu ideari i els seus votants: prop de 110.000 milions d’euros que es repartiran en la millora d’infraestructures, els veterans, ciència i recerca, salut infantil i la lluita contra l’epidèmia de drogoaddicció als opiacis que s’escampa pels EUA.
A banda, l’acord deixa 130.500 milions d’euros a la caixa d’emergències i per a tasques de rescat i suport després de desastres naturals. En total: prop de 372.000 milions d’euros, un malson per a qualsevol polític que fes campanya amb un ideari de conservadorisme fiscal i reducció de la despesa.
Provoca, per tant, un gir ideològic del republicanisme clàssic dels EUA, que veurà com augmentarà el dèficit del país a un ritme d’uns 82 bilions d’euros anuals. Els senadors conservadors més preocupats per aquest tema no van donar suport a les directrius del partit i es van desmarcar de l’acord.
Cap dels dos partits va aconseguir el que volia, però els líders republicans i demòcrates van coincidir que, en una negociació, les dues parts han de cedir. “Tant de bo puguem construir amb aquest moment bipartidista i fer que el 2018 sigui un any de grans fites per al Congrés”, va dir el número u republicà al Senat, Mitch McConnell.
“És el primer brot real de bipartidisme”, es va felicitar el seu homòleg demòcrata, Chuck Schumer. El president Trump, a través de Twitter, va donant-hi suport.
Tot van ser bones paraules i confiança que no hi hauria cap problema a l’hora d’aprovar el text en una votació que es va produir ahir a la nit. L’acord al Senat deixava derrotats els joves sense papers, que confiaven que els demòcrates no acceptarien cap pacte pressupostari si no hi havia una solució per al seu futur.
Les paraules de McConnell, prometent que a partir de la setmana vinent es debatrà una llei de reforma migratòria, va ser suficient per als senadors demòcrates per avançar.
Si fins ara els principals obstacles legislatius estaven al Senat, l’acord pressupostari va posar tota la tensió i atenció a la Cambra de Representants, on fins a última hora no se sabia si hi hauria prou quòrum que donés suport final al pacte.
Mentre l’ala ultraconservadora dels republicans es negaven a donar suport a una llei que fa disparar el dèficit i gasta més del desitjat, un gran nombre de congressistes demòcrates, liderats per una incombustible Nancy Pelosi, van anunciar que donarien l’esquena a l’acord sense un compromís a la Cambra de Representants de debatre una reforma migratòria.
Pelosi, de 77 anys, va fer el gest heroic de la setmana per pressionar perquè hi hagi un diàleg real sobre els dreamers a la cambra baixa: dijous a la matinada va aguantar vuit hores seguides parlant, sobre sabates d’agulla de 10 centímetres i només bevent aigua, recitant cartes de joves sense papers que exigien al president de la Cambra, el republicà Paul Ryan, que els donés una solució.
A l’hora de tancar aquesta edició no s’havia produït la votació final a la Cambra de Representants, però tot indicava que la gesta no tindria cap efecte. “Crec que tenim els vots”, assegurava Ryan a mig matí, hores abans de l’hora límit, i sense un compromís ferm de complir les exigències demòcrates.
LES FRASES
Evidència clara d’ingerència russa
L’expresident nord-americà George W. Bush (2001-2009) es va unir ahir al clam que condemna la influència de Moscou en les últimes eleccions als EUA, assegurant que “hi ha evidència força clara que els russos van interferir” en els comicis. No va voler definir-se, no obstant, sobre si va afectar els resultats o no: simplement es va limitar a mostrar la seva preocupació pel fet que “nacions estrangeres estiguin involucrades” en l’alteració de la democràcia nord-americana. “És problemàtic”, va sentenciar en una conferència a Abu Dhabi, molest per com afecta la “confiança” en el sistema electoral. Bush també va tenir paraules per al president rus, Vladímir Putin, a qui va considerar un “estrateg brillant” que és capaç de “detectar una feblesa i explotar-la”, amb tàctiques que, segons l’expresident dels EUA, demostra que Rússia està seguint el mateix manual soviètic que durant la guerra freda d’intentar manipular l’opinió pública del món occidental.