La casa reial fa l’orni

Els clams de Montblanc i Cervera perquè la princesa Elionor deixi d’usar els títols de duquessa i comtessa, respectivament, han rebut, almenys fins ara, un silenci tossut de la Casa del Rei com a resposta. El 2013, el ple de l’Ajuntament de Montblanc va ser el primer a demanar que els Borbons renunciïn a un dels quatre títols catalans que van incorporar per a l’hereu, a través de la Constitució espanyola, el 1977. L’octubre passat i després del discurs de Felip VI sobre el referèndum, els plens municipals de Montblanc i Cervera van reiterar oficialment la voluntat de desvincular-se totalment de la Casa del Rei.

Josep Andreu, alcalde de Montblanc, assegura: “El vincle de la monarquia amb Montblanc està diluït. Si ja era artificiós, perquè el va treure de l’armari Joan de Borbó per justificar la relació amb Catalunya, després del comportament de la corona, no volem que ens hi vinculin.” I hi afegeix: “No ens han respòs, però ens és indiferent.” El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, coincideix que “al carrer, la gent no se sent la corona com una cosa pròpia”. “D’altra banda, el paper de Felip VI, sobretot després del referèndum, és patètic, perquè va en paral·lel al del govern en lloc de fer de mediador”. Cervera, afavorida pels Borbons amb la universitat després de la guerra de Successió, ha dut durant tres segles penjada la llufa de botiflera “injustament, perquè la van arrasar els dos bàndols i els cerverins van fer el què van poder”. Ara és “una ciutat clarament independentista. Sols cal veure el resultat del referèndum”, apunta Royes. El desembre del 2015, la corona va tardar un any i mig a respondre a moció del ple cerverí en que demanava a la princesa Elionor la renúncia a ser-ne comtessa: “L’ostenta amb molt d’orgull”, segons va escriure el cap de la Casa del Rei. El títol va ser creat per Pere El Cerimoniós per al seu hereu, Joan I.

El títol de duc de Montblanc, el segon en importància a Catalunya, el va crear Joan I, el 1387, com a títol vitalici però no hereditari per al seu germà Martí. El qui seria el darrer rei de la dinastia del casal de Barcelona el va incorporar a la corona. No va ser usat per cap de les tres dinasties posteriors: Trastàmara, Àustria i Borbons. El BOE del 22 de gener del 1977 sols reconeix a l’hereu el títol de príncep d’Astúries. De la resta, sols un vague “i altres títols vinculats tradicionalment a la corona d’Espanya”.

Felip VI també és senyor de Balaguer, i l’Ajuntament de la capital de la Noguera també ha reclamat a la casa reial espanyola que deixi de fer servir aquest títol. Ho va fer en una moció de l’Ajuntament l’any 2013, presentada per ERC i amb el suport de CiU, que llavors governava en minoria, i del regidor d’ICV. Un any abans, un veí de la ciutat havia fet la mateixa petició a títol individual.

Aquella demanda de l’Ajuntament no va rebre, llavors, cap resposta de la casa reial espanyola, ni tampoc l’ha rebuda fins ara, segons han explicat fonts municipals. Tres anys després d’aquella moció, ja amb ERC al capdavant del govern municipal, l’Ajuntament va aprovar una nova resolució, en aquest cas declarant persona non grata Felip VI i la resta de la família reial. Aquesta resolució tampoc no va rebre cap resposta.

El títol de senyor de Balaguer el va crear, l’any 1418, el rei Alfons el Magnànim. Balaguer havia estat de facto la capital del comtat d’Urgell i va ser conquerida per Ferran d’Antequera després de la revolta protagonitzada per Jaume d’Urgell i del compromís de Casp. A partir de llavors, el comtat va desaparèixer i la dinastia dels Trastàmara van crear aquest títol.