Aferrada a la gran coalició
La cancellera ratifica el seu propòsit de governar quatre anys més amb l’SPD
“Comprèn” el malestar entre els conservadors per les concessions als socialdemòcrates del defenestrat Martin Schulz
Una Angela Merkel sense intenció de cedir el lideratge en el bloc conservador, disposada a governar Alemanya quatre anys més i, alhora, “comprensiva” amb les crítiques del seu bloc conservador per les concessions fetes al Partit Socialdemòcrata (SPD) de l’ara defenestrat Martin Schulz.
Així es va mostrar, ahir, la cancellera alemanya en una entrevista amb la televisió pública ZDF, la seva primera declaració des de la doble renúncia de Schulz a continuar liderant l’SPD i a ser el ministre d’Afers Estrangers en el futur govern.
“Hem hagut de pagar un preu alt per tenir un govern estable”, va dir Merkel, que va admetre com a concessió “dolorosa” el lliurament del Ministeri de Finances a l’SPD. L’alternativa hauria estat deixar fracassar les negociacions de coalició, una resposta que “no hagués estat responsable”, va afirmar, en referència a l’última ronda de converses, de 26 hores, fins que, finalment, es va arribar a un pacte de govern.
Els noms dels ministres de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) no s’anunciaran fins al 26 de febrer, en el congrés del partit que ha de ratificar l’acord. I serà “una combinació entre noms nous i experiència”, segons Merkel, a qui, després de 12 anys en el poder, se li demana, si més no, que “comenci” a preparar el relleu dins la CDU.
L’entrevista amb Merkel tenia poc a veure amb un examen als guanys aconseguits amb el pacte de coalició, fruit de sessions maratonianes de negociació. En l’ànim general, hi ha la retirada sense honors del líder de l’SPD i les crítiques dins del bloc conservador de la cancellera a les concessions fetes al partit de Martin Schulz a canvi d’un pacte que ni tan sols és segur que prosperi.
El sí o no a una gran coalició no depèn de Merkel, sinó de la consulta als 463.000 militants de l’SPD, amb uns resultats vinculats que es donaran a conèixer el 4 de març.
L’ala dretana de la CDU de Merkel se sent ferida en l’honor i tem que el partit perdi la seva identitat. Des de la seva primera gran coalició, del 2005 al 2009, a la cancellera se li ha retret haver renunciat a un perfil conservador o, fins i tot, haver “socialdemocratitzat” la seva línia.
Sense marge d’acció
L’SPD no només ha aconseguit, ara, posar el seu segell en aspectes de política social, laboral i fiscal, sinó que, damunt, es quedarà el Ministeri de Finances –a més dels d’Afers Estrangers, Treball, Justícia, Medi Ambient i Família, que ja tenia. Una important renúncia per a les files de Merkel i, a més, un gir important en la política del seu futur govern, després de dues legislatures amb l’apòstol de l’austeritat, Wolfgang Schäuble, en aquest càrrec.
El repartiment de carteres està fixat en el pacte negociat amb Schulz i només poden variar els noms dels ministres, de què la designació correspon als partits implicats, no a Merkel. La doble renúncia de Schulz, com a líder de l’SPD i com a futur titular d’Afers Estrangers, deixa Merkel sense capacitat de fer maniobres d’última hora de cara a la consulta entre la militància aliena. Ja no es pot renegociar res, perquè el pacte està tancat. Però pot ser que acabi tenint un efecte favorable al sí. El descontentament entre les bases respecte a Schulz era tan notori i evident que entre els partidaris del no havia prosperat la idea de convertir la consulta en un vot de càstig a la seva gestió.
Ara, si més no, aquest factor ha quedat neutralitzat. El principal abanderat del no, el líder de les joventuts socialdemòcrates –els jusos–, Kevin Kühnert, ha emprès ja la seva campanya arreu del país a la recerca del no. Per ell, la sortida del líder no canvia res. L’SPD ha de passar a l’oposició per regenerar-se, afirma, tal com va prometre el mateix Schulz en perdre les eleccions generals del 24 de setembre passat, per després desdir-se i asseure’s a negociar amb Merkel.
Que s’entossudís a voler-ne ser el ministre d’Afers Estrangers, després d’haver jurat i perjurat que no entraria en cap govern presidit per la cancellera, i que acabés renunciant a tot és, per Kühnert, una més entre el munt de promeses trencades de la cúpula socialdemòcrata.
LES FRASES
L’SPD accelera el relleu
Gemma C. SerraMartin Schulz tenia previst mantenir-se com a líder de l’SPD fins després de la consulta a la militància i, a partir de llavors, deixar que la seva successora, Andrea Nahles, es convertís en cap “en funcions” en espera que la ratifiqués un congrés extraordinari del partit. Segons el dominical del diari Bild, el relleu es produirà aquest mateix dimarts, no se sap en quin format. Nahles, amb passat rebel i esquerrà, sembla més adequada que Schulz per acostar-se a les bases disconformes. Però el seu caràcter impetuós, de vegades fins i tot cridaner, implica un risc notable en un partit que, des de temps de Gerhard Schröder en la cancelleria (del 1998 al 2005), ha anat de relleu en relleu, sense aconseguir aturar la caiguda d’electorat. La línia centrista de Schröder va precipitar l’escissió de l’ala dissident, liderada per Oskar Lafontaine, que va fundar l’actual partit L’Esquerra després de fusionar-se amb el postcomunisme de l’est. L’SPD encara no se n’ha refet.