Rajoy i Rivera, a matadegolla
El PP i Cs voregen la ruptura i rivalitzen en espanyolisme, amb el PNB de pretext
El govern assumeix que viurà amb el pressupost prorrogat fins al 2020 i recorrent a decret
Maillo culpa el soci de ser “líder de l’oposició”
La dotzena legislatura es va iniciar amb Mariano Rajoy dubtant si el líder de l’oposició seria el PSOE o Podem però ahir va fer un viratge al Congrés amb l’esclat de la rivalitat entre el PP i Ciutadans pel tron de la dreta. L’endemà que Ciutadans es quedés sol en l’intent d’explotar electoralment una investigació dels atemptats gihadistes de la Rambla i Cambrils tot vinculant-los al procés i de voler fer del castellà la llengua única del funcionariat, el PNB va ser el pretext de Rajoy i Rivera per exhibir que viuen a mata-degolla. Si amb el pressupost del 2017 –encara en vigor– Rajoy va poder fer la proesa d’unir Cs i el PNB, el govern espanyol va assumir ahir que viurà amb els comptes prorrogats fins al 2020 i recorrent a decrets llei perquè Rivera ja no és el soci preferent, sinó el “líder de l’oposició”.
Rivera va concórrer a les eleccions repetides del juny del 2016 prometent que no investiria Rajoy i a l’octubre va incomplir el seu compromís electoral investint-lo finalment com a president, però ara confessa que “se li acaba la paciència” enmig de la crescuda de l’onada de corrupció sobre el PP i de l’eufòria que viu Cs amb els sondejos.
Després de comprovar que la duresa de Rajoy amb l’article 155 no reporta beneficis al PP sinó a Cs, el partit taronja va obrir ahir una nova ferida amb l’escenari basc pel que Juan Carlos Girauta qualifica de “pla Ibarretxe 2” –la proposta del lehendakari Urkullu d’un nou estatus polític confederal que combini l’obediència constitucional i el dret a decidir– sumat a la millora del concert i la quota.
“L’amenaça d’Europa”
“El nacionalisme és l’amenaça més gran d’Europa i Cs s’oposarà a aquest nou desafiament a la sobirania espanyola i a la igualtat dels espanyols. S’hi sumaran vostès?”, va reprotxar Girauta a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en la sessió de control al govern celebrada al Congrés.
En la rèplica, Sáenz de Santamaría va avisar que el dret d’autodeterminació “no té encaix”, va lloar el llegat del PP basc i es va mofar del fracàs que obté Cs a Euskadi, on és l’únic que hi defensa la fi del concert i no té cap escó al Parlament basc. Però l’acte de fe espanyolista no va calmar Girauta. “Potser la seva estreta relació amb el PNB li ha fet oblidar que la seu de la sobirania nacional és el Congrés i no el Parlament basc”, va etzibar Girauta a Santamaría tot culpant-la de “regalar al PNB un cuponazo injust i insolidari”. “Tenen una enorme liberalitat amb els nacionalistes però la festa no la paguen vostès, la paguem tots els espanyols”, li va recriminar Girauta.
Amb el PNB de pretext, la vicepresidenta va atacar amb acusacions de tebior Cs en dos afers sensibles: la seguretat i el debat sobre la cadena perpètua arran del crim de la jove madrilenya Diana Quer. “Parla de concessions al PNB, expliqui: per què Cs dona suport a una esmena del PNB per suavitzar la llei de seguretat ciutadana? Per què es discuteix derogar la llei de presó permanent revisable perquè Cs atén una proposició del PNB?”, va rebatre Santamaría. Fora de l’hemicicle, el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, va lamentar que Rivera esdevingui ara el “líder de l’oposició”: “Semblem sant Job al seu costat; per paciència, la nostra amb ell.”
Amb pressupost del 2017
La conseqüència que el PP i Cs voregin la ruptura és que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, admet que es disposa a viure fins al final de la legislatura amb el pressupost del 2017 prorrogat i tornat a prorrogar. “La llei ens permet prorrogar-lo 150 anys”, es va vantar un alt càrrec de La Moncloa per menystenir una actitud de Cs que, segons ell, vol dinamitar l’acostament al PNB per impossibilitar el pressupost i convertir la legislatura en agònica per desgastar el PP pensant en les municipals i autonòmiques del 2019 i les generals del 2020. En contra del sostingut des del 2016 –que sense el pressupost no es pot navegar–, La Moncloa sosté ara que Rajoy pot arribar al 2020 sense nous comptes i tenint aprovat només el sostre de despesa per després recórrer a decrets llei per aprovar la revaloració del salari dels funcionaris o l’alça mínima del 0,25% de les pensions.
