Suport als presos polítics
L’art en boli de la República
El santcugatenc Jordi Magrià s’ha convertit en un fenomen a la xarxa pels dibuixos amb bolígraf de Puigdemont, Forn, Cuixart i Sànchez
Dimecres els va entregar als familiars i en prepararà més com a mostra de suport
Quan s’ajunta el talent de l’art, el poder de les xarxes socials i una situació de país convulsa, i a voltes inexplicable, acaben sorgint fenòmens que també agafen per sorpresa els qui n’acaben sent protagonistes. Aquest és el cas del santcugatenc Jordi Magrià, un il·lustrador i creative media autònom, ara sense feina, que, tot i que fa anys que fa dibuixos en bolígraf hiperrealistes de manera autodidacta –sempre amb els populars Bic–, ha acabat tenint una repercussió que “volia evitar passant desapercebut”, però de la qual no s’ha pogut escapar. El motiu, fer els retrats del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont; dels presidents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i del conseller Quim Forn, tots tres empresonats, i penjar-los a Twitter. Volia fer alguna cosa per solidaritzar-se amb les seves famílies a mesura que la indignació dins seu amb els empresonaments de persones com els Jordis, “que no han fet res”, anava creixent, explica. Conscient que el seu do “no és escriure”, sinó que el que sap fer “és dibuixar” –explica–, va anar creant a partir de fotografies que trobava a la xarxa amb l’objectiu de poder-los acabar regalant a les famílies.
El primer, el de Puigdemont, el va crear un dia prou significat, el del referèndum de l’1-O, mentre era al seu col·legi electoral de Mira-sol esperant, i amb la por que no hi anés la policia perquè “a 50 metres és on havia de votar Raül Romeva”. La resta de creacions van venir amb la indignació sorgida seguint l’actualitat política d’una persona que mai ha militat en cap partit, assegura, ni coneix cap polític, i que es defineix en temps passat com “un independentista de pa sucat amb oli”. Primer va ser el de Jordi Cuixart, que va portar a la seu d’Òmnium a Barcelona sense voler donar el nom; després, el de Sànchez, i, finalment, el de Forn. El fet de penjar-los a la xarxa demanant ajuda per com fer-los arribar als familiars va fer la resta. El nombre de seguidors es va disparar i reconeix: “Va haver-hi un moment que no sabia ni on era, i em vaig passar més de quatre hores amb el mòbil responent a comentaris i felicitacions.” Va ser llavors quan el col·lectiu Els Volem a Casa es va posar en contacte amb ell i li va demanar que anés a la trobada que feien a la plaça del Rei. Allà li van presentar la dona de Forn i va poder parlar també amb la seva filla, que “es va emocionar i em va trencar el cor”. Aquest mateix dimecres, també a la plaça del Rei, van fer l’acte de donació dels dibuixos de Forn, Sànchez i Puigdemont als seus familiars, agrupats a l’Associació Catalana pels Drets Civils. També els va lliurar el d’Oriol Junqueras, l’últim que ha enllestit, en un emotiu acte en què va explicar que havia fet els retrats com “un petit gest de suport a les famílies”. Amb el col·lectiu Els Volem a Casa han parlat de la possibilitat que pugui fer més dibuixos relacionats amb la República catalana per intentar organitzar una exposició, en aquest cas destinada a la venda, perquè una part dels diners recollits es destinin a les despeses per a les famílies dels presos.