opinió

Vegueries: canviar per millorar

Arriben dies intensos i decisius per al futur de les diputacions a Catalunya. El govern ja ha aprovat l'avantprojecte de llei de vegueries, i els partits polítics es disposen a debatre al Parlament la nova organització administrativa i territorial. Aquesta reestructuració ha de significar una simplificació de l'administració, amb la voluntat d'acostar-la al ciutadà i de coordinar-ne l'exercici del govern intermunicipal per aconseguir-ne la millor eficàcia i eficiència en l'exercici del servei públic que té encomanat. Aquesta voluntat és la que mou a recuperar d'acord amb la realitat d'avui dia la figura històrica de les vegueries, vigent fins al decret de Nova Planta, i, tot substituint les diputacions, redefinir els àmbits territorials de la divisió interior de Catalunya adaptant la Generalitat i els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

El canvi d'una situació i d'un model que es perpetua des de fa prop de 300 anys és lògic que motivi valoracions i actuacions d'oposició a la reforma i de voluntat de manteniment de la situació actual, però com a país i com a societat cal que afrontem amb fermesa i decisió aquest repte polític i que el convertim en una oportunitat per continuar avançant en la millora del funcionament de les administracions del nostre país. Més encara, en situacions de crisi cal afavorir les reformes fetes amb sentit positiu.

Les diputacions han evolucionat amb el temps i amb la societat: les competències i les funcions s'han anat redefinint de manera compassada amb l'evolució política i social fins a arribar a definir-se com a centre o esglaó d'una cadena dinàmica que uneix la política municipal, la comunitària autònoma i la del govern general de l'Estat, en paraules del catedràtic González Casanovas, que n'ha estudiat els orígens. D'aquesta manera, avui dia ens trobem que les diputacions tenen un paper clau en la cooperació local, i que el seu cos i ànima el formen funcionaris i treballadors amb una gran responsabilitat, preparació i esperit de servei plenament demostrat envers els altres ens locals, les persones i el territori.

Però la societat catalana ha evolucionat un cop més, i el reflex ha estat dotar-se d'un nou instrument marc d'autogovern que és l'Estatut de Catalunya, aprovat fa tres anys. Aquest Estatut, plenament en vigor malgrat l'ombra allargada del Tribunal Constitucional, disposa que l'organització territorial bàsica del país s'articula en municipis i vegueries. I ara el govern es disposa a fer realitat allò que diu l'Estatut, mitjançant la transformació política de la situació actual. En conseqüència, el govern actua legislativament en compliment d'aquesta llei orgànica que expressa la voluntat dels ciutadans de Catalunya i que és pactada amb les cambres legislatives de l'Estat. En aquest procés iniciat, sens dubte cal que la voluntat política d'exercir el manament estatutari sigui rebuda i afrontada amb lleialtat per part de tots els agents implicats en la seva resolució i aplicació. Diferències de criteri, opinions, dubtes, preocupacions... per com s'afrontarà i es resoldran tots els aspectes i qüestions de tot aquest procés són legítimes i és convenient que s'emetin per trobar-hi la millor solució. El moment i el repte històric són realment interessants, i ara cal que en tot aquest procés demostrem la maduresa política del país i aconseguim acostar, simplificar i modernitzar l'administració tot garantint l'interès general i millorant el servei a la ciutadania.

(*)

Tomàs Bigorra és diputat portaveu d'ERC de la Diputació



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.